Reempresa celebra la fita de 1.770 reempreses en set anys

juliol 25, 2018

  • Reempresa obre una nova línia de treball amb l’objectiu d’ajudar a les reempreses a créixer, guanyar dimensió i consolidar-se.
  • Des de l’inici del programa, Reempresa ha generat una inversió induïda de més de 80 milions d’euros i ha salvaguardat més de 5.100 llocs de treball.
Dimarts 24 de juliol del 2018. El Palau de Pedralbes ha acollit avui al vespre l’acte organitzat pel Centre de Reempresa de Catalunya amb motiu de l’èxit dels resultats del programa en el foment de les empreses i la iniciativa empresarial, en la salvaguarda del teixit empresarial del país i la lluita contra l’atur. Durant els set anys de trajectòria, Reempresa ha donat continuïtat a 1.770 empreses a Catalunya generant una inversió induïda de més de 80 milions d’euros i aconseguint salvaguardar més de 5.100 llocs de treball. Uns resultats que el president de la Patronal Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, Antoni Abad, ha afirmat que «són fruit d’un èxit col·lectiu, de cooperació publicoprivada i amb un entramat de tècnics, professionals, organitzacions i institucions que han entès que aquest era un bon instrument per mantenir i dinamitzar l’activitat empresarial dels territoris». L’acte ha estat presidit pel vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que ha afirmat que “l’existència d’un servei com el de Reempresa és molt important per mantenir la cohesió del teixit empresarial i la continuïtat dels negocis. Aconseguir que les empreses no tanquin és cabdal.” També ha assistit l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, M. Àngels Chacón, el president de la Patronal Cecot i el Centre de Reempresa de Catalunya, Antoni Abad i el president de la Fundació Autoocupació i director de Reempresa, Albert Colomer. Durant l’acte diferents cedents i reemprenedors han explicat la seva experiència en el programa: Sidemsa (Rubí) dedicada a la comercialització i fabricació de maquinària i equips de manipulació i elevació; Cafès i xocolates Eulàlia (Molins de Rei), una parada de mercat de venda de productes alimentaris selectes, cafès a granel, tes, xocolates, aperitius; Pedro Esports (el Prat de Llobregat) comerç de roba d’esport molt emblemàtic de la població; Winfor (Barcelona), dedicat a solucions informàtiques de desenvolupament de software, gestió de sistemes i consultoria amb el qual el reemprenedor ha assolit el creixement per la via de l’adquisició d’empreses mitjançant la Reempresa; Conex Center (Terrassa), dedicada a la venda al detall de productes informàtics i material d’oficina. Albert Colomer, president d’Autoocupació i director del Centre de Reempresa de Catalunya, ha reiterat l’impacte positiu que la Reempresa ha exercit en el foment i la iniciativa empresarial a Catalunya i la importància de consolidar les empreses i ajudar-les a guanyar en dimensió i enfortir-les. És per això que ha afirmat que «a partir d’ara, a Reempresa treballarà no només per mantenir el ritme d’operacions de compravenda actual sinó que posarem a l’abast dels reemprenedors els recursos necessaris per ajudar-los a créixer i consolidar-se».

Comparteix

23/02/2026

Entrevista a Paloma Castellano, Managing Director de Wayra Spain

Com a Managing Director de Wayra Spain, quins consideres que són avui els principals reptes de l’ecosistema emprenedor en un context de transformació tecnològica accelerada? El principal repte és la velocitat d’adaptació. Ja no n’hi ha prou amb ser “digital”; ara el desafiament és la integració profunda de la IA i la gestió de la

26/01/2026

Entrevista a Lluís Font i Espinós, director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

Com a Director del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, quins consideres que són els principals reptes de futur per a la formació continua?   Nosaltres tenim un propòsit com a institució i el volem compartir amb tots els agents que intervenen en la formació contínua a Catalunya. Aquest és: “Oferir oportunitats formatives per

17/12/2025

Entrevista al Tió de Nadal

1. D’on vens, Tió? Quin és el teu origen i des de quan formes part de les llars? Vinc d’una època antiga, de quan la gent vivia sobretot del camp i el foc era el centre de la casa. Els meus orígens es remunten a les celebracions del solstici d’hivern, molt abans de Nadal tal

17/12/2025

Per què comprem quan ens ho diuen?

Origen i impacte dels nous dies de consum massiu El consum vinculat a celebracions forma part del nostre calendari des de fa temps. Dates com el Dia de Reis o Sant Jordi tenen un fort arrelament cultural i associen el regal a l’afecte i els vincles socials, més enllà de l’acte de compra. En els darrers anys, però, han guanyat pes jornades marcades