Menys de la meitat de les noves empreses superen els tres anys de vida i són molts els emprenedors que, després de posar en marxa el seu projecte empresarial, acaben esgotats, endeutats i amb sensació de fracàs.
Per què? Doncs, entre d’altres raons, perquè tradicionalment s’ha ensenyat els emprenedors a pensar de manera gerencial, basant-se en una lògica causal. Així, se’ls anima a definir uns objectius i a determinar i cercar els recursos necessaris per assolir-los, donant per fet que amb ells els assoliran. Aquest enfoc és molt rígid i es basa en la hipòtesi falsa de que el futur es pot predir.
Saras Sarasvathy, professora de la Darden School of Business, va estudiar el comportament d’emprenedors exitosos i hi va descobrir un patró de comportament comú: tots ells definien els objectius a assolir en funció dels recursos dels que disposaven, reaccionant davant el futur en funció de com aquest es presentava, de manera àgil i flexible, per a seguir avançant.
Sarasvathy va formalitzar aquest comportament mitjançant
la teoria de l’efectuació, que va desenvolupar en els cinc principis que es presenten a continuació.
-
Principi de l’ocell en mà: més val ocell en mà que cent volant
Un bon emprenedor estableix els objectius i l’estratègia del seu negoci a partir dels mitjans dels que disposa: qui és (personalitat, habilitats, passions), què sap (coneixements, experiència) i a qui coneix (xarxes socials i professionals). És a partir de la combinació d’aquests mitjans que l’emprenedor imagina possibilitats i emprèn petites accions, començant a poc a poc i sense una planificació massa estructurada, avaluant ràpidament els resultats i començant de nou.
-
Principi de la pèrdua assumible: la imprudència precedeix a la calamitat
Un bon emprenedor pensa en què està disposat a perdre en lloc de què espera guanyar. Defineix per endavant la pèrdua assumible, en termes de diners, temps o esforç, reconeixent que el resultat d’emprendre és incert i difícil de valorar per endavant, i en canvi la inversió a realitzar és quantificable i controlable. Així, selecciona les oportunitats en funció de la inversió requerida i de la capacitat de generar noves oportunitats.
-
Principi de la vànova boja: si no tens prou roba, fes servir retalls
Un bon emprenedor enfoca els seus esforços en construir aliances en lloc de lluitar contra els competidors. Presenta la seva proposta al seu entorn més proper, interactuant amb diferents actors (clients potencials, proveïdors, competidors, etc.), rebent el seu feedback, possibilitant les primeres vendes i involucrant-los en la iniciativa, establint diferents mecanismes de cocreació i cooperació (inversió, producció, distribució, etc.).
-
Principi de la llimonada: si la vida et dona llimones, fes llimonada
Un bon emprenedor té la capacitat de convertir allò inesperat en quelcom rendible. Davant d’una sorpresa, un contratemps o una amenaça, aprèn, identifica una oportunitat i l’aprofita, en lloc d’elaborar costosos plans de contingència per a fer front a uns riscs que son del tot incerts.
-
Principi del pilot a l’avió: en cas d’avaria, és el pilot qui pren les decisions
Un bon emprenedor sap que el futur no es pot predir, però sap que hi ha molts factors que el determinen que son controlables o influenciables i concentra en ells els seus esforços. És conscient de la seva responsabilitat, construeix el seu propi camí, pren les seves pròpies decisions i exerceix el control, en lloc d’estar condicionat pel que puguin fer els altres.
L’aplicació conjunta i sistemàtica d’aquests cinc principis millora substancialment la taxa de supervivència de les noves empreses i multiplica les seves possibilitats de creixement.
En cert sentit, l’efectuació és el que en català anomenem
emprendre amb seny.
