El microcrèdit a Europa, una història d’èxit

abril 12, 2023

Una mica d’història

El microcrèdit va néixer a Bangla Desh l’any 1976 de la mà del Grameen Bank, l’anomenat banc dels pobres fundat per Muhammad Yunus amb l’objectiu d’oferir oportunitats a la major part de la població que no tenia accés als serveis financers tradicionals. A finals del segle passat es va expandir pels països en vies de desenvolupament al Sud-est Asiàtic, a l’Amèrica Llatina, al Magreb i a l’Àfrica Subsahariana. El microcrèdit va arribar a Europa l’any 1989 de la mà de l’Association pour le Droit a l’Initiative Econòmique, ADIE, que va aconseguir que la legislació francesa reconegués el dret a la inclusió financera i que va impulsar la creació l’any 2003 de la European Microfinance Network per a promoure el microcrèdit a la Unió Europea i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques. L’any 2007 la Comissió Europea va impulsar la Iniciativa europea per al desenvolupament del microcrèdit en suport del creixement i l’ocupació establint les bases d’un sector que ha crescut de manera continuada durant els darrers anys. Al nostre país la iniciativa conjunta de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya i Autoocupació va ser pionera i seguida per l’obra social de la majoria de les caixes d’estalvi i altres entitats socials. La creació de Microbank l’any 2008 va comportar un salt d’escala i la professionalització del sector.  

Però, què és un microcrèdit?

Segons la definició de la Comissió Europea, el microcrèdit és un préstec de fins a 25.000 euros adreçat a finançar projectes d’autoocupació i microempreses liderades per col·lectius de persones emprenedores en situació de vulnerabilitat i d’exclusió financera, que acostuma a anar acompanyat de serveis de capacitació. Així, el microcrèdit es defineix per:
  • Els seus objectius, que combinen la generació d’ocupació mitjançant la posada en marxa o el creixement d’activitats professionals o empresarials amb la inclusió social de les persones destinatàries.
  • Els seus destinataris, col·lectius en situació de vulnerabilitat com les dones, les persones joves, desocupades, migrants o la població rural, que no tenen accés al finançament bancari tradicional per manca de garanties o d’historial creditici.
  • La seva oferta de serveis, que acompanyen un producte financer com el préstec amb actuacions destinades a desenvolupar les competències de les persones destinatàries: educació financera, formació en gestió empresarial, assessorament per avaluar la viabilitat del projecte, o mentoring per a la posada en marxa o el creixement.
 

El sector europeu de les microfinances avui

L’informe de l’Enquesta sobre les Microfinances a Europa elaborat per l’EMN l’any 2022, a partir de l’anàlisi de l’activitat de 156 institucions microfinanceres en 30 països, és la millor radiografia de les característiques i del potencial del sector:
  • El 94% dels proveïdors de microcrèdits son institucions no bancàries: entitats no governamentals, cooperatives, institucions financeres no bancàries i administracions públiques.
  • El 84% de les institucions microfinanceres disposa de solucions digitals que ajuden els clients a sol·licitar, gestionar o retornar un microcrèdit en línia.
  • El 76% d’aquestes institucions presta serveis de capacitació com a complement als serveis de finançament.
  • El nombre de prestataris actius a finals de 2021 és de 1.400.000 i l’import agregat de la cartera bruta de microcrèdits és de 4.300 milions d’euros.
  • La qualitat de la cartera, mesurada en termes de cartera en risc superior a 30 dies, és del 9,9%.
  • El 71% d’aquestes institucions són autosuficients, és a dir, generen ingressos suficients per a fer front a les seves despeses.
 

I l’impacte?

  • A Bèlgica, un estudi de Microstart posava de manifest que el 78% dels destinataris de microcrèdits continuaven operant després d’entre 1,5 i 4,5 anys i que cada microcrèdit de 20.000 euros generava 1,87 llocs de treball.
  • A França, una investigació d’Adie descobria que el 63% dels beneficiaris seguien en actiu després d’entre 2 i 3 anys i que el retorn social de la inversió en microcrèdits era de 2,38 euros per cada euro invertit.
  • A Itàlia, un informe de Permicro revelava que el 90% dels negocis finançats amb microcrèdits mantenien la seva activitat després d’entre 2 i 9 anys i que el 38% havien aconseguit accés al finançament bancari.
  • A Espanya, el darrer informe anual de Microbank indicava que les persones emprenedores i les microempreses van generar 0,87 llocs de treball directes per cada microcrèdit concedit i que el 57% de les mateixes preveien noves contractacions durant el proper any.
Aquestes dades posen de manifest el potencial del microcrèdit en la creació d’ocupació i en la inclusió social de les persones amb menys oportunitats. És de justícia destacar que aquest impacte no seria possible sense la participació compromesa d’una gran quantitat d’entitats públiques i privades que, sovint sense comptar amb el finançament adequat, acompanyen les persones beneficiàries dels microcrèdits en els seus itineraris d’autoocupació. És hora de potenciar mecanismes de col·laboració entre les institucions proveïdores de microcrèdits i les institucions que presten serveis de capacitació als seus destinataris, apropant l’accés al finançament a la participació en programes de desenvolupament competencial, i de dotar ambdues activitats amb els recursos públics necessaris per a que explotin tot el seu potencial, ajudant a més persones a dir “Soc el que vull ser”.

Comparteix

23/02/2026

Entrevista a Paloma Castellano, Managing Director de Wayra Spain

Com a Managing Director de Wayra Spain, quins consideres que són avui els principals reptes de l’ecosistema emprenedor en un context de transformació tecnològica accelerada? El principal repte és la velocitat d’adaptació. Ja no n’hi ha prou amb ser “digital”; ara el desafiament és la integració profunda de la IA i la gestió de la

26/01/2026

Entrevista a Lluís Font i Espinós, director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

Com a Director del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, quins consideres que són els principals reptes de futur per a la formació continua?   Nosaltres tenim un propòsit com a institució i el volem compartir amb tots els agents que intervenen en la formació contínua a Catalunya. Aquest és: “Oferir oportunitats formatives per

17/12/2025

Entrevista al Tió de Nadal

1. D’on vens, Tió? Quin és el teu origen i des de quan formes part de les llars? Vinc d’una època antiga, de quan la gent vivia sobretot del camp i el foc era el centre de la casa. Els meus orígens es remunten a les celebracions del solstici d’hivern, molt abans de Nadal tal

17/12/2025

Per què comprem quan ens ho diuen?

Origen i impacte dels nous dies de consum massiu El consum vinculat a celebracions forma part del nostre calendari des de fa temps. Dates com el Dia de Reis o Sant Jordi tenen un fort arrelament cultural i associen el regal a l’afecte i els vincles socials, més enllà de l’acte de compra. En els darrers anys, però, han guanyat pes jornades marcades