Ja fa més de 30 anys que treballes amb persones emprenedores. Com ha evolucionat l’ecosistema a Catalunya? Com el veus avui? Què li falta?
Quan vam començar, la paraula emprenedors pràcticament no existia, i el que vam fer va ser inventar una paraula, que és la que ens defineix: autoocupació, les persones que s’autoocupen. Des de llavors, el panorama ha canviat radicalment: ara hi ha alguna assignatura d’emprenedoria a gairebé tots els plans d’estudi. A més, la figura de la persona emprenedora està molt més valorada, i la seva aportació fonamental en el desenvolupament de les innovacions i el creixement del nostre país ha estat reconeguda per totes les institucions i persones. Queda encara destruir alguns mites, com el de que la persona emprenedora té menys seguretat: al final la seguretat la donen les capacitats pròpies de la persona a l’hora de desenvolupar els seus somnis i, per tant de desenvolupar el “soc el que vull ser”.
Tothom ressalta la importància de fomentar l’esperit emprenedor entre els joves. Com s’hauria de fer?
Tenim una fórmula màgica que és somniar, i ensenyar a la gent somniar i fer realitat els seus somnis és el que hauria de fer el sistema educatiu. Per promocionar l’esperit emprenedor o que les persones compleixin els seus somnis, el que s’ha de fer és deixar el desenvolupament natural de les capacitats personals, que impliquen llibertat d’actuació, presa de decisions i sobretot assumir que la vida té un risc inherent i que la pitjor pèrdua que pots tenir és la llibertat de fer les coses que et venen de gust.
El factor més important de la vida és el factor temps, i deixar de dedicar temps a coses que no t’interessen o treballar perseguint els somnis d’un altre, com deia Steve Jobs, enlloc de perseguir els teus, jo crec que hauria de ser una assignatura que es donés a tots els nivells educatius del nostre país: la societat hauria de promoure que les persones es desenvolupin completament, i molt més els joves, que cada vegada més busquen àmbits nous laboralment i social.
Avui dia son moltes les institucions que ofereixen serveis de suport als emprenedors. En què es diferencien els serveis d’Autoocupació de la resta?
La majoria d’elles s’organitzen amb programes concrets, que tenen objectius i col·lectius específics. Per Autoocupació, en canvi, els serveis de suport a les persones emprenedores és la nostra vida: l’aproximació que tenim és de 360 graus amb la persona. No és un programa que comença i acaba, sinó que seguim durant tota la vida de la persona emprenedora al seu costat, acompanyant-la en tots els processos.
Podríem dir que som l’única institució a Catalunya i a moltes parts del món que el seu principal objectiu és oferir tota mena de serveis a les persones emprenedores, recolzant aquest 98,5% d’empreses molt petites que configuren una autoocupació de les persones que les arrenquen i de les que estan al seu voltant. Aquest teixit és el nostre camp de treball i la nostra motivació: oferir-los serveis i fer més fàcil la seva vida.
Es dediquen molts esforços a validar les idees de negoci dels emprenedors, però el talent de les persones també és important. Què és més decisiu per a l’èxit d’un projecte: una bona idea o un bon equip?
El talent és important, però l’esforç encara ho és més. Alguns diuen que la idea és el més important, però és només un multiplicador de l’execució. I l’execució és acció, és energia, és el desenvolupar aquesta idea i portar-la fins als últims esdeveniments i conseqüències i aconseguir que es faci realitat, i que tingui un impacte positiu en la societat.
Què és més important? Una empresa és un puzle, feta de persones amb tot tipus de capacitats, talents i recursos. Configurar aquest puzle perquè sigui una cèl·lula més de la nostra economia es fa amb l’ajuda d’Autoocupació, perquè som persones que hem fet aquest itinerari de la mà d’una pila de persones autoocupades cada any i aquesta és l’expertesa que posem al benefici de les persones emprenedores.
Es diu sovint que en temps de crisi molta gent emprèn per necessitat més que per oportunitat. És així? Què en penses?
Això és un debat absolutament esbiaixat. Si parlem que hi ha un percentatge d’emprenedors que emprenen per necessitat, jo preguntaria: quin és el percentatge de persones que treballen per una altra persona que ho facin per necessitat? Potser podríem dir totes.
Jo soc contrari a l’aproximació de l’emprenedoria per necessitat, ja que el nostre “soc el que vull ser” es basa en desenvolupar-se com a persona. Si em dius que la persona s’autoocupa per necessitat, doncs sí, però per complir les seves necessitats com a persona. Més enllà d’això, el que hem de fer és centrar-nos en què les persones es desenvolupin de manera completament real sigui quin sigui el seu àmbit laboral.
Quin consell donaries a una persona que vulgui emprendre?
Que ho faci, que emprengui. Tothom vol ser emprenedor. No hi ha ningú que el seu itinerari sigui esperar que algú li digui que ha de fer a la vida. Jo li diria que assumeixi els riscos, que només se’n penedirà del que no ha fet. Les persones que s’autoocupen normalment estan en capacitats molt superiors que les que treballen per algú altre. I quan les coses no funcionen, tornen a començar i segueixen pel camí de l’emprenedoria.
El lema d’Autoocupació és Soc el que vull ser. I tu? Ho ets?
Sí, jo ho practico en primera persona, igual que tot l’equip d’Autoocupació, que treballem amb aquest esperit de trencament, d’emprenedoria i plenament conscients del que significa el nostre manifest: perseguim els nostres somnis, aprofitem les oportunitats que estan al nostre voltant, ajudem a crear empreses, amb il·lusió, passió, esforç, rebel·lia, independència i responsabilitat. I sempre dient amb veu alta i orgull: soc el que vull ser!
