Entrevista a Àlex d’Espona, coordinador de BANC

febrer 17, 2022

Ja fa 20 anys que es va crear BANC, la primera xarxa de business angels a Espanya. Com ha evolucionat aquest sector en aquest temps?

Ha canviat molt i ha evolucionat com tot. Abans ningú reconeixia l’activitat com a tal, tot i que participar en nous projectes empresarials és la base del sistema capitalista. Avui, afortunadament, hi ha tot un ecosistema que gira al voltant de les start-ups i el finançament, i aquest ecosistema genera tants llocs de treball com ho pugui fer la SEAT o algun altre gegant industrial icònic del territori – que per cert, cada vegada hi ha més i millors start-ups al territori i menys gegants industrials icònics. Algú hauria de prendre nota. En l’àmbit concret de les xarxes, vam començar unes poques quantes amb una aproximació un punt prosaica a la inversió privada i avui – per fortuna d’emprenedors i de tot l’ecosistema – hi ha una miríada d’institucions dedicades al finançament de projectes Early Stage, especialitzades en estadis, instruments de finançament i sectors diferents. El sector és extremadament més dinàmic, variat i també exigent. Hi ha més competitivitat en l’àmbit de la inversió privada i això ha retroalimentat que hi hagi més bons projectes i més finançament també.  

Qui són els inversors de BANC? Quants n’hi ha? Quin tipus de projectes cerquen per a invertir? Quins imports inverteixen? Què més aporten?

BANC té una base extensa d’empresaris i empresàries al darrere, que cerquen noves oportunitats per incorporar innovació en les seves pròpies estructures empresarials.  Parlo d’empresaris tèxtils, sector sociosanitari, agroalimentari, empreses del gremi químic o del sector de la metal·lúrgia. També tenim perfils amb caràcter financer però amb tickets d’inversió menor. El perfil inversor de BANC està des dels seus inicis molt vinculat als dels seus fundadors. Per una part la Fundació Autoocupació que capitalitzava tot el talent emprenedor del territori i, per altra banda, la Patronal CECOT que vinculava bona part del teixit empresarial industrial fora de Barcelona –  Vallesos, Bages, Igualada, Maresme – Aquest darrer és el paradigma inversor de BANC. Inicialment, a l’empresari o a l’empresària, els captivava participar en projectes de sectors desconeguts amb una aproximació molt més financera que empresarial  – donat que els sectors coneguts tenien menys glamur i també menys expectativa de rendibilitat. Podien aportar 400 K€, 500 K en un projecte d’un sector que no coneixien, tot esperant que es convertís en un unicorn. Malauradament, n’hi ha uns quants que es van quedar esperant. Tret d’alguns èxits comptats, aquesta estratègia es va rebel·lar molt extrema en risc i les clatellades van ser importants. Els empresaris van començar a comprometre tickets menors en sectors que coneixien i habitualment s’anaven acompanyant d’altres empresaris amics per repartir el risc. Avui l’empresari que inverteix en projectes de BANC, cerca incorporar un nou producte en cartera, atacar un nou segment, arribar a mercats on no es veu capaç d’arribar o començar amb una relació mercantil client/proveïdor (més flexible que una aportació en capital) que sigui beneficiosa per ambdues parts a curt, i permeti conèixer el potencial del mateix projecte emprenedor en qüestió. Al cap dels mesos les parts poden decidir reforçar l’enllaç mitjançant una participació en equity. Aquestes aproximacions són molt sectorials i comencen amb tickets menors d’entrada. 100 K és un volum típic d’inversió a BANC.  

Quin tipus d’emprenedors cerquen finançament a la xarxa? Quins imports necessiten?

Tots. Tots els emprenedors i emprenedores cerquen finançament a la xarxa perquè són per definició gent altament proactiva que cerca finançament sota les pedres, si bé és cert que ens movem en bandes de finançament que van dels 25 K€ als 250 K€, en estadis molt inicials i en sectors amb creixements grans, però no-desorbitats i això ja deixa fora elements rellevants de l’ecosistema “startuper” del territori. No som ni un agent de capital risc, ni de capital ric; no rebutgem ni només volem els millors, més lluents i glamurosos projectes d’alt creixement al Meta Universe. Som sobretot un instrument de cerca de finançament per emprenedors i emprenedores que comencen i necessiten un impuls inicial. Tenim caràcter social i vocació de servei en tant que no rebutjarem cap projecte per la seva poca rendibilitat esperada o per la manca d’atractiu financer aparent. Som xarxa d’inversors privats amb motivacions empresarials més que financeres; ens preocupa més la creació de valor afegit, la innovació com a factor de competitivitat empresarial i la generació d’ocupació com a font de riquesa, més que creixements reiterats del 20% durant 10 anys. El segment d’emprenedors i emprenedores amb més capacitat per aixecar finançament són aquelles persones amb un projecte amb potencial de creixement en sectors o activitats que interpel·lin la indústria del territori: agroalimentari, sociosanitari – dispositiu mèdic, Internet of Things, renovables, tèxtil, serveis a empreses… Com més a prop del mercat -mètriques, millor – i el promotor o promotors hauran d’haver aportat algun capital inicial, a més a més d’hores de feina i dedicació absoluta.  

Més enllà de la cerca d’un Business Angel, quins altres serveis ofereix BANC als emprenedors?

La nostra activitat de cerca de finançament s’emmarca més en un àmbit estratègic que en una fita operativa amb una deadline a curt. Si algú ens demana 300 K€ abans de 4 setmanes, és més que probable que no el puguem ajudar i així li direm. Si un emprenedor necessita suport i estratègia per estructurar el seu  passiu i fer créixer el seu actiu, si està obert a aixecar vàries formes de finançament en els diversos estadis que va experimentant el projecte, aquí ens hi trobarem. Parlo de finançament privat Business Angels, però també d’ajudes a la innovació com ENISA, ACCIO, ICF, Microcrèdits; parlo d’aconseguir finançament amb un operador dedicat, però també força de treball amb talent a baix cost, formació subvencionada per als seus treballadors, programes de mentoring i suport o partenariats mercantils amb empreses consolidades que suportin la càrrega d’una prova pilot. Per exemple, per la gent que comença sense capacitat d’avalar, tenim força experiència en ajudar-los a trobar fins a 25 K€ per arrencar. Aquest microfinançament inicial aporta recursos a l’arrencada inicial, permet generar primeres mètriques i afrontar posteriors processos de recerca d’inversors amb una mica d’oxigen i pausa.  Al cap i a la fi, el finançament en general i els inversors en particular, no els has de buscar quan els necessites sinó molt abans.  

El claim d’Autoocupació és Soc el que vull ser. I tu, ho ets?

De petit em van preguntar una vegada: “Creus en Déu? I per què?”. Encara m’estic pensant la resposta. M’ho passo molt més bé que malament fent el que faig i de fet sí, m’ho passo bé, molt bé, però com en tots els àmbits de la vida, hi ha moments extremadament bons, molts moments bons i alguns com l’euríbor a 12 mesos vista avui: baix, baix. Crec que coincidiré amb molta gent que tracta amb emprenedores i emprenedors: per molta emprenedoria forçada que pugui haver-hi –  especialment després de temps difícils com els de la pandèmia – l’emprenedoria sempre comporta un factor vocacional i emocional potent: difícil ser emprenedor amb poques ganes de ser-ho. I aquest factor vocacional i emocional s’encomana i es trasllada cada dia i cada minut, especialment quan parlem en etapes de “gestació” i en qüestions de finançament.  No que se m’humitegin els ulls d’emoció quan estem preparant conjuntament un “forecast” a 5 anys vista d’un nou model de marketing inbound, però després de 8 reunions, de moltes preguntes i unes quantes respostes obertes, i de la comunicació sincera i còmplice amb un emprenedor o emprenedora que més que un projecte, t’està explicant una expectativa de vida, es fa difícil no empatitzar amb el seu èxit o fracàs, més si la seva percepció d’èxit o fracàs vital depèn de 50 K€. Respecte, si soc el que vull ser, tinc clar que lluito cada dia per intentar ser-ho i que BANC encara no és ni de bon tros allò que vull que sigui. El dia que ho sigui, la feina ja estarà feta. Queda molt.

Comparteix

23/02/2026

Entrevista a Paloma Castellano, Managing Director de Wayra Spain

Com a Managing Director de Wayra Spain, quins consideres que són avui els principals reptes de l’ecosistema emprenedor en un context de transformació tecnològica accelerada? El principal repte és la velocitat d’adaptació. Ja no n’hi ha prou amb ser “digital”; ara el desafiament és la integració profunda de la IA i la gestió de la

26/01/2026

Entrevista a Lluís Font i Espinós, director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

Com a Director del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, quins consideres que són els principals reptes de futur per a la formació continua?   Nosaltres tenim un propòsit com a institució i el volem compartir amb tots els agents que intervenen en la formació contínua a Catalunya. Aquest és: “Oferir oportunitats formatives per

17/12/2025

Entrevista al Tió de Nadal

1. D’on vens, Tió? Quin és el teu origen i des de quan formes part de les llars? Vinc d’una època antiga, de quan la gent vivia sobretot del camp i el foc era el centre de la casa. Els meus orígens es remunten a les celebracions del solstici d’hivern, molt abans de Nadal tal

17/12/2025

Per què comprem quan ens ho diuen?

Origen i impacte dels nous dies de consum massiu El consum vinculat a celebracions forma part del nostre calendari des de fa temps. Dates com el Dia de Reis o Sant Jordi tenen un fort arrelament cultural i associen el regal a l’afecte i els vincles socials, més enllà de l’acte de compra. En els darrers anys, però, han guanyat pes jornades marcades