Entrevista a Àlex Sastre, Director General de Joventut

1. El passat mes de març es va celebrar el Congrés de la Joventut. Quina valoració en fas?

Crec que no puc fer una valoració del Congrés de la Joventut, sense fer referència a tot el procés previ que va culminar en el Congrés, ja que va ser dissenyat com un contínuum. Com sabeu, amb l’objectiu de poder dotar-nos d’una nova estratègia de joventut pels propers anys, al maig de 2021 es va iniciar un procés de consulta i de treball conjunt amb tots els agents implicats en les polítiques de joventut que va cristal·litzar el passat març de 2022, amb la realització del Congrés de la Joventut de Catalunya. Es van crear sis grups motors formats per referents de la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut, però també per representants de les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i comarques i Federació de Municipis de Catalunya) i representants del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, per dissenyar les accions prèvies al Congrés. A la tardor – hivern de 2022 es van realitzar 20 d’activitats, amb la participació d’un total de 640 persones i que van servir per establir els punts de debat en els àmbits de la governança, la justícia climàtica, l’equitat, l’emancipació o la transformació digital. Entre elles, més de 530 professionals, representants polítics de joventut, entitats juvenils i prop de 110 joves d’entre 1r a 4t ESO, amb unes GAME JAMs que han permès recollir les seves prioritats i propostes i apropar-se a aquest col·lectiu amb una metodologia gammificada i més propera al seu moment vital. A més a més, prop de 1200 joves van completar l’experiència de l’UTRÒPOLIS ESCAPE, que tenia per objectiu recollir la veu de les persones joves sobre com volien que fossin les polítiques que els afecten pels propers anys, i que recull la seva priorització en àmbits com l’educació, el treball, l’habitatge, la participació o la interlocució amb l’Administració. Aquesta reflexió va tenir el seu punt àlgid el 17, 18 i 19 de març en el Congrés de la Joventut de Catalunya. Tres dies on tots els actors involucrats en la definició de les polítiques de joventut estaven cridats a participar en la seva construcció. Un Congrés de Govern, de país, perquè les seves conclusions serien la base per les polítiques de Joventut dels propers anys. Un Congrés híbrid, presencial i en línia, on hi van prendre part més de 400 persones al llarg dels tres dies de Congrés, entre representants polítics i professionals de joventut, expertes en l’àmbit, representants d’entitats juvenils i persones joves. Així doncs, tot aquest procés ha comptat amb la veu i la participació de més de 2300 persones i ha esdevingut clau per a abordar qüestions com l’habitatge, l’educació, el treball, la salut, l’emergència climàtica, les desigualtats socials, els feminismes, l’accés a la cultura, etc. Val a dir, però, que la situació de pandèmia va afegir complexitat al desenvolupament del procés i és probable que hagi tingut, en alguns casos, un efecte desmobilitzador. També som conscients que segurament el calendari, el format o les característiques d’alguns dels espais plantejats no s’han adaptat o no han despertat prou interès en alguns agents vinculats a les polítiques de joventut (professionals de joventut, representats polítics, entitats juvenils o les persones joves), i per això, ens plantegem algunes noves accions en aquesta etapa final.  

2. Quins és el procés per a definir un nou marc de les polítiques de joventut?

Les aportacions i conclusions recollides en tot aquest procés anterior seran les bases per una nova Estratègia de joventut, que ara mateix es troba en procés de construcció. També tindrem en compte aquelles mesures recollides al Ple monogràfic de joventut que es va celebrar al maig de 2022 i que també ens insta a impulsar i treballar en diverses línies. Abans, però, de donar per tancada aquesta nova Estratègia de joventut pels propers anys creiem que és fonamental poder fer un darrer contrast i validació del document amb aquells agents que han estat menys presents al llarg del procés de debat i reflexió, o bé, perquè no s’han sentit interpel·lats/des a prendre-hi part o bé, perquè el calendari, els formats o la metodologia no s’ha adequat a les seves necessitats. Per això, durant la tardor d’aquest 2022 generarem diversos grups de contrast, centrats en matèries específiques i/o perfils (experts/es, joves, entitats juvenils, ens locals, referents dels Departaments de la Generalitat, grups parlamentaris, etc.) per tal de recollir esmenes i aportacions concretes al redactat del que serà la nova estratègia de joventut. I tot aquest procés, com no podria ser d’una altra manera, el treballarem conjuntament amb els membres de l’actual Consell rector del PNJCat (entitats municipalistes i Consell Nacional de la Joventut de Catalunya), que co-lideren amb Joventut el disseny del nou marc de les polítiques de joventut. L’objectiu és que, abans de finalitzar aquest 2022, disposem ja de la nova Estratègia de joventut que ha d’orientar les polítiques de joventut els propers anys.  

3. Sembla que tot i que es redueix, l’atur dels joves segueix essent una assignatura pendent. Com creus que cal afrontar aquest problema?

Efectivament, l’atur juvenil és, malauradament, una assignatura que cal millorar. Com sabeu, en la majoria de societats europees, fins i tot en els períodes de bonança econòmica, l’atur juvenil és el doble que l’atur de la resta de la població. Per tant, queda palès que calen mesures adreçades a facilitar l’accés de les persones joves al mercat laboral, però també mesures de fons, estructurals, que ajudin a revertir aquesta situació. I cal fer-ho tenint en compte les desigualtats existents dins el col·lectiu jove (per raó de gènere, origen geogràfic, nivell d’estudis, diversitat funcional, etc.) i les diferents necessitats d’actuació que se’n deriven. En aquest sentit, crec que és fonamental abordar diverses línies per a revertir-ho:

• Cal seguir impulsant mesures de foment de la contractació, apostant de forma molt important per aportar autonomia i recursos directes als i les joves, en un moment difícil socialment i econòmicament per a moltes famílies.
• Cal oferir noves oportunitats a joves sense qualificació, atenent a les dades d’abandonament escolar prematur, doncs és un factor bàsic per a l’accés al mercat laboral i per la inclusió social.
• Cal seguir apostant per reforçar la Formació Professional per a l’Ocupació, doncs incrementar la qualificació professional de les persones joves és una de les eines per millorar la seva inserció laboral, en tots els nivells.
• Cal que l’establiment de criteris en les prestacions o noves mesures pensant en el col·lectiu jove, ja que no té accés als principals subsidis a causa de la precarietat i poca estabilitat en les seves contractacions.
• Cal treballar les polítiques d’ocupació en coordinació amb els agents locals. Si bé en els darrers anys les polítiques d’ocupació juvenil han tingut una elevada capil·laritat territorial, avançar en la seva adaptació a les necessitats i característiques dels diferents territoris de Catalunya.
• Cal seguir apostant per la coordinació interdepartamental de les polítiques d’ocupació juvenil, també en l’execució del nou Programa Operatiu de Garantia Juvenil+ 2021-2027, per tal de garantir intervencions personalitzades integrals amb les persones joves, fet que reforçarà els programes i actuacions amb millors resultats d’inserció laboral.
• Cal seguir teixint una xarxa d’atenció i d’acompanyament a les persones joves, especialment en matèria laboral i educativa. En aquest sentit, la Xarxa Nacional d’Emancipació juvenil i la xarxa de Referents d’ocupació juvenil són instruments cabdals per poder donar un suport personalitzat d’orientació i atencions individualitzades en els moments clau de la seva transició educativa i laboral. Aquestes xarxes ens permeten actuar preventivament contra l’abandonament prematur i les dificultats d’accés de la persona jove en el mercat laboral, evitant l’inici de trajectòries disruptives que són molt difícils de reconduir, a llarg termini, i molt més costoses en termes de despesa pública.
• I cal apostar per sectors del coneixement amb valor afegit. Tot i que no es tracti d’una mesura nova, el cert és que encara queda recorregut per aconseguit adaptar el mercat de treball a la societat del coneixement, fet absolutament necessari per generar oportunitats laborals qualificades per a les persones joves.

 

4. Quina valoració fas de la reforma laboral i del seu impacte en l’ocupació dels joves?

Cal dir que la reforma laboral planteja alguns elements que podrien tenir efectes positius sobre l’ocupació juvenil. Tot i això, és necessari veure la seva aplicació a mig termini per poder valorar-ne els efectes reals. La desaparició del contracte per obra o servei i l’increment de les sancions al respecte, podria afavorir una major estabilitat en la contractació de les persones joves, que han estat sempre sobrerepresentades en la contractació temporal. El mateix succeeix amb l’augment de la penalització dels contractes de molt curta durada per a reduir l’excessiva rotació, que podria també beneficiar al col·lectiu jove. Així mateix, l’eliminació dels contractes de formació i practiques, i la creació d’un contracte formatiu sobre la base de dues categories “formació en alternança”, quan es compatibilitza amb els estudis d’FP, universitat o certificat professional, i “obtenció de la pràctica professional”, quan ja s’hagi obtingut la titulació, podrien significar un guany de drets per les persones joves. Fins ara, el mal ús i l’encavalcament dels contractes de formació i practiques han estat un fenomen habitual que ha generat molta precarietat i inestabilitat en el col·lectiu jove. Aquestes novetats, juntament amb l’eliminació del període de prova, durant el qual no hi havia indemnització per acomiadament, i la creació d’un Estatut del Becari podrien afavorir que les persones joves adquireixin trajectòries laborals més estables, ja que són les persones que sofreixen major inestabilitat. En canvi, la reforma també amplia l’àmbit del contracte fixe-discontinu, que tot i ser una modalitat contractual menys lesiva, no està clar quins seran els seus efectes sobre la contractació, especialment en el cas de les persones joves, doncs és una modalitat que no garanteix continuïtat en la feina i tampoc aporta estabilitat en la contractació, ja que el cost de l’acomiadament es manté sota els paràmetres de la reforma de 2012. Per tant, com deia, caldrà estar emetent a l’impacte que aquesta reforma tindrà, efectivament, sobre la població jove.  

5. Quina valoració fas de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i de les Oficines Joves de Treball?

Com sabeu la XNEJ està composada, actualment, de 44 Oficines Joves (OJ) i 221 Punts d’Informació Juvenil (PIJ) i la seva tasca principal és facilitar l’accés a la informació, l’orientació i l’assessorament a les persones joves principalment en els àmbits relacionats amb l’emancipació (educació, treball, mobilitat internacional, habitatge i salut). Per nosaltres la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) és un instrument cabdal per la vertebració de les polítiques de joventut al territori i, molt especialment, per a poder fer possible la realització del projecte de vida de les persones joves des de la proximitat i des del seu entorn més immediat. En aquest sentit, creiem que s’estan acomplint aquests objectius ja que la presència en el territori, la trajectòria dels serveis i la tasca dels i de les diferents professionals que hi treballen (543 segons la darrera diagnosi realitzada) fan que siguin espais de referència per a les persones joves. Un exemple d’això, tot i que no sigui en l’àmbit del treball, és que en el recent període de sol·licitud del Bo Lloguer Jove, les oficines i punts de la XNEJ han atès a més de 1.600 persones joves en pocs dies per acompanyar-los en el procés per demanar l’ajut. Pel que fa a l’àmbit del treball, cal dir és un dels temes més demandats i van representar el 16% de les més de 300.000 consultes que es van registrar l’any 2021 en el conjunt dels serveis de la XNEJ. Així mateix, el treball en xarxa que es realitza dins de les oficines i punts amb altres serveis i agents del territori permet desenvolupar i desplegar projectes que són clau per a les persones joves. Un exemple molt clar d’això és la figura de les Referents d’Ocupació Juvenil, que està ubicada principalment a les OJ i PIJ, fet que permet un treball integral molt positiu dins d’aquests serveis. En aquest sentit, creiem que per acompanyar les persones joves és necessari generar espais flexibles de treball que acompanyin aquestes tasques. I els espais de joventut permeten aquesta adaptació (per que fa als horaris d’atenció, la metodologia i les activitats, les característiques i tipologia de l’espai, etc.) i configuren un espai òptim per aconseguir els objectius. Per això, els serveis específics oferts des de la XNEJ (siguin vinculats a Treball o a altres àmbits) o la pròpia Oficina Jove de Treball de la DGJ ubicada al carrer Calàbria en són un exemple. L’enfocament específic dels seus serveis cap a les persones joves fa que es pugui atendre d’una manera més eficaç a aquest col·lectiu. Tots els serveis oferts aproximen i fan més accessible l’àmbit laboral a les persones joves, faci referència a la inserció laboral, a l’assessorament sociolaboral o a l’accés a l’autoocupació. A més a més, l’Oficina Jove de Treball s’ha adaptat a la situació provocada per la pandèmia, sobretot pel que fa a la diversificació dels canals i els formats de comunicació amb les persones joves. La utilització dels canals telemàtics i de les xarxes socials ens ha permès seguir connectats amb les persones joves. I aquest esforç ha esdevingut clau per seguir sent referents per a la resta de punts i oficines joves de la XNEJ, amb la Borsa de Treball i els materials informatius que es publiquen periòdicament.  

6. El lema d’Autoocupació és Soc el que vull ser. I tu, ho ets?

Jo soc llicenciat en Química, i ja quan feia les pràctiques de les assignatures de laboratori durant la carrera vaig constatar que la recerca, el treball portes endins d’experimentació, no era el meu àmbit. Quan vaig acabar, vaig fer el CAP (l’actual màster per poder ser professor de secundària) i durant gairebé 12 anys he sigut docent de matemàtiques i ciències a l’ESO i el Batxillerat. I m’hi vaig voler dedicar pel mateix motiu que he estat també més de 10 anys regidor a l’Ajuntament de Granollers: la meva veritable vocació és el contacte amb la gent, el servei a les persones, i especialment si pot ser acompanyant els adolescents i joves en el seu creixement, millor. Per tant, quan em van proposar liderar la Direcció General de Joventut, a banda de ser un veritable honor formar part del Govern del meu País, vaig pensar que era una manera immillorable de sublimar aquesta vocació personal durant una etapa complicada pel jovent. Però alhora apassionant pel que representa posar tota la meva capacitat de treball en aquesta causa. Per tant, rotundament sí, soc el que vull ser!