1.- La taxa d’atur a Catalunya ha baixat quatre trimestres consecutius durant 2021. Quin ha estat l’impacte de les polítiques actives d’ocupació? Com s’avalua aquest impacte?
Des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) s’impulsen diferents polítiques actives d’ocupació per promoure i garantir uns serveis de qualitat per a les persones i les empreses de Catalunya. Per avaluar l’impacte d’aquestes polítiques, des de l’any 2014 el SOC disposa d’un
model anual d’avaluació, elaborat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Aquest sistema ens permet, d’una banda, facilitar evidències dels resultats i dels impactes de les polítiques que ja s’han implementat i, de l’altra, contribuir a la millora contínua de les futures polítiques actives d’ocupació.
Concretament, els impactes assolits pels diferents programes promoguts pel SOC són, amb caràcter general, positius.
Un exemple molt recent és el programa a través del qual subvencionem la
contractació durant un any de persones joves per part d’empreses, autònoms, cooperatives i entitats socials; i que està tenint un resultat molt positiu i immediat. Aquest és un cas que exemplifica la utilitat i l’impacte dels programes del SOC, tant en l’àmbit de la contractació, com de la formació o l’orientació laboral. I altre exemple és el
Programa Treball I Formació per a persones aturades de llarga durada i sense qualificació professional. Un cop avaluat, el 34,45% de les persones que han participat en el programa s’han inserit en el mercat de treball als setze mesos de finalitzar-lo. És a dir, una de cada tres persones ha trobat feina per la seva participació en el programa.
2.- Què cal perquè les polítiques actives d’ocupació es puguin programar per períodes plurianuals i executar-se de manera continuada durant tot l’any?
La programació del SOC ja es fa en un espai pluriennal a mig termini tenint en compte les diverses fonts de finançament i les seves normes específiques de gestió. De fet la Llei General de Subvencions, en el seu article 8, ja estableix que les administracions públiques hauran de concretar un pla estratègic de subvencions, els seus objectius, impactes, terminis, costos i fonts de finançament, i així ho fa el SOC.
La planificació de la programació finançada amb fons específics com el FSE, REACT, MRR ja es concreta mitjançant expedients pluriennals de 2-3 anys com a norma general; que permet a les entitats col·laboradores o beneficiàries del SOC tenir una estabilitat en la seva execució, però en el cas de la programació finançada per l’Estat, la situació és una mica diferent ja que aquests acords de distribució dels fons entre les CCAA només es fan anualment i, per tant, les convocatòries s’han de fer any rere any. Si bé es planifica amb un escenari pluriennal els compromisos només es poden assumir anualment i d’acord amb les dotacions pressupostàries assignades i sempre condicionats pels nous acords que cada any s’aproven.
3.- Durant la pandèmia moltes actuacions d’orientació i formació s’han desenvolupat mitjançant plataformes de videoconferència i aula virtual. Quina valoració en feu? Quina és l’estratègia de futur?
En l’àmbit de la Orientació Professional vam adaptar protocols d’actuació, guies metodològiques, publicació de notes informatives que a dia d’avui continuen vigents, sempre tenint en compte de situar al ciutadà al centre de la nostra atenció amb un servei proper i de qualitat. Els mitjans utilitzats no s’han limitat a la videoconferència, sinó que han anant més enllà i s’ha fet ús del telèfon, correu electrònic… per atendre a les persones usuàries, més enllà de tenir o no accés a mitjans virtuals.
Respecte la valoració, després de dos anys, és positiva. Aquesta modalitat ens ha fet aproximar-nos encara més a la població oferint una
major accessibilitat al personal tècnic i donant les mateixes oportunitats arreu del territori. També hem de destacar que la modalitat virtual ofereix una major conciliació familiar i flexibilitat horària. De cara al futur, segurament l’aposta serà un sistema mixte per garantir que totes les persones puguin tenir accés al nostre servei, independentment de les seves competències digitals.
Pel que fa a la Formació Professional per l’Ocupació, la valoració de l’ús de plataformes online i de l’aula virtual és molt positiva. Les entitats de formació usen l’aula virtual com a recurs pedagògic, aprofitant els punts forts per treballar els continguts més teòrics i reservant la presencialitat per al desenvolupament de les activitats que requereixen de destreses pràctiques i l’ús d’instruments i instal·lacions.
La formació sense presencialitat és un model que no preveiem desaparegui, al contrari, els models pedagògics desenvolupen cada cop més recursos per al treball en grup online i aquest model té més sentit que mai, quan els sectors professionals han incorporat el teletreball.
Actualment, des del SOC, i en col·laboració amb entitats de formació implicades, s’està fent un anàlisi sobre la implementació d’aquestes eines que ens servirà per determinar el seu ús futur en un context no pandèmic.
4.- El Servei d’Ocupació de Catalunya ha publicat noves convocatòries de subvencions per a la contractació de joves, dones i majors de 45 anys en situació d’atur. En què consisteixen aquestes subvencions? Quina està essent la resposta de les empreses?
El SOC, enguany, ha tret una nova proposta d’ajuts a les empreses per a la contractació d’aquests col·lectius. Es tracta de donar suport a la contractació de persones amb especials dificultats d’inserció per tal que puguin accedir al mercat de treball, ja que ho tenen més complicat que la resta de persones que es puguin trobar en situació d’atur.
En el cas de
persones majors de 45 anys, dona i aturats de llarga durada, el SOC dona una subvenció fins a 12 mesos pel salari i el cost de la Seguretat Social. Aquesta mesura ha tingut èxit i una molt bona resposta de les empreses.
Per a les
persones joves, tenim vigents dues convocatòries de subvenció per a la contractació de joves d’entre 16 i 30 anys en situació de desocupació. Aquestes subvencions tenen un finançament de 125M d’euros dels fons Europeus REACT-EU. Els contractes es subvencionaran durant un any a jornada completa i les entitats que hi poden participar son les empreses, les cooperatives de treball associat i les entitats sense ànim de lucre (associacions i fundacions). El termini per sol·licitar la subvenció finalitza el proper 30 d’abril de 2022, i els contractes es poden haver subscrit des d’un mes abans de la publicació de la convocatòria i fins l’1 d’abril de 2022.
5.- El Servei d’Ocupació de Catalunya també ha publicat per primera vegada una convocatòria de subvencions per a impartir formació dual. En què consisteix? Quina és l’estratègia de futur de la formació dual en el marc de les polítiques actives?
El nou programa de formació professional per a l’ocupació en format dual permet que les persones joves en situació d’atur rebin formació per obtenir un certificat de professionalitat en diferents especialitats al mateix temps que estan contractats per una empresa durant 12 mesos.
L’objectiu principal d’aquesta convocatòria és facilitar a les persones joves en situació d’atur sense qualificació o nivell formatiu baix i amb més dificultats d’accedir al mercat laboral, la millora de la seva ocupabilitat mitjançant la
formació dual d’un certificat de professionalitat i un contracte de formació i aprenentatge.
La FP dual dona respostes i millora l’empoderament de les persones i també respon a les necessitats del teixit productiu i de les empreses entorn a la formació i la qualificació de les persones. És una aposta estratègica per afrontar les necessitats del mercat de treball de cara als propers anys.
6.- Quines polítiques promou el SOC per a promoure l’autoocupació?
L’autoocupació es promou des de la pròpia cartera de serveis del SOC. Les Oficines de Treball orienten a les persones inscrites en itineraris d’autoocupació i creació d’empreses, informant de les eines que tenen al seu abast. Una d’aquestes eines és la formació acreditable en gestió de microempreses, on les persones que hi participen reben competències en àmbits molt diversos com la fiscalitat, plans d’empresa, comptabilitat, màrqueting etc. Aquesta formació, gratuïta per les persones desocupades, és clau per reduir la mortalitat de les noves empreses constituïdes per les persones emprenedores.
En l’àmbit universitari, també promovem l’autoocupació cooperant amb les
universitats, ja que són agents clau per orientar als joves universitaris en el foment de l’emprenedoria i el naixement de noves empreses intensives en coneixement com són les start-ups.
Per a la promoció d’aquests serveis el SOC es coordina amb els organismes de la Generalitat en matèria de promoció econòmica, de l’economia social i la creació d’empreses, competència del Departament d’Empresa i Treball.
7.- Quina ha estat la teva experiència com a emprenedor?
Després de deixar, al 2014, la meva feina a l’entitat financera on havia treballat durant més de 28 anys, vaig iniciar un projecte personal, creant un despatx jurídic, juntament amb d’altres professionals; en el que he desenvolupat l’exercici lliure de la professió d’advocat. També com a formador d’equips per a diferents empreses.
El meu pare va ser un emprenedor, va venir del seu poble, a Jaén, cap a Catalunya, i va obrir el seu negoci de barber, en el que va treballar durant més de 40 anys. És el que he viscut a casa meva tota la vida, i sempre vaig pensar que era el que havia d’acabar fent,
crear el meu propi projecte professional, i així ho vaig fer.
8.- El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
Des de fa ja molts anys sí que puc dir que “soc el que vull ser”. Vaig decidir deixar la feina en la que havia estat més de 28 anys i emprendre el meu camí professional com advocat que, fins aquell moment, havia anat compaginant.
Des del 2016, que vaig acceptar l’encàrrec de dirigir primer el CIRE i ara el SOC, estic dedicat plenament a les funcions públiques, un privilegi que em permet dedicar-me al servei a la ciutadania i en temes tant importants com la reinserció social de les persones privades de llibertat i, ara, en l’àmbit de l’ocupació. Però tinc clar sempre quin és el meu origen i, sobretot, quin és el meu punt de referència.
