gener 25, 2023
1. Sembla que tot i la reducció dels darrers anys, l’atur dels joves encara és una assignatura pendent, si el comparem amb el dels països europeus més desenvolupats. Quines són les causes? Com creus que caldria afrontar aquest repte?
Les dades d’atur són col·lineals a una altra dada en la qual malauradament també destaquem negativament a nivell europeu: els abandonaments escolars prematurs, que són prop d’un 15%. Crec que aquesta és principalment la causa. Tenim evidències que no es contracten joves sense qualificació, i menys si són més joves de 20 anys.
Aquest passat mes de desembre, per exemple, hi havia prop de 25.000 joves menors de 25 anys inscrits a l’atur i buscant feina, dels quals un 65% no té estudis post-obligatoris. I a aquesta estadística li hem d’afegir que, atenent a les dades de la EPA, en situació d’atur hi hauria més de 70.000 joves d’aquesta edat que no estan inscrits al SOC.
Per tant, si estem d’acord que una de les principals causes de l’elevat atur juvenil és l’abandonament escolar prematur i, com a conseqüència, la baixa o nul·la qualificació dels i les joves, el repte és promoure la qualificació professional. I ho és, indubtablement, quan per l’altra costat les empreses, i determinats sectors en particular, tenen en aquests moments veritables dificultats per trobar personal qualificat.
La forma de combatre els abandonaments escolars prematurs i fomentar les qualificacions consistiria desplegar tota la bateria de mesures que ja es coneixen, però que encara no s’han pogut implantar de forma suficient. Tals com fer una bona orientació i acompanyament durant la ESO, cercar una atenció i acompanyament personalitzat i integral als i les joves al llarg de totes les seves transicions vitals, promoure les vocacions professionals amb alta demanda, oferir models d’aprenentatge menys acadèmics i més professionalitzadors, oferir programes de noves oportunitats d’orientació i aprenentatge com a vies consolidades en l’oferta formativa i no com a mesures compensatòries, o reforçar la política de beques i ajudes, entre d’altres.
Cal no oblidar que l’abandonament escolar té també una clara correlació amb la vulnerabilitat social, per la qual cosa tota política social serà un element que contribueixi a reduir l’atur juvenil.
2. Quina valoració fas de la reforma laboral i del seu impacte en l’ocupació dels joves?
No tinc encara una anàlisi reflexionada, però és evident que ha millorat l’estabilitat. El mes passat la tercera part dels joves menors de 25 anys van ser contractats mitjançant un contracte indefinit, mentre que ara fa un any aquesta dada amb prou feines arribava al 10% dels contractes.
Tot i això, constatem que les modalitats de contractes pensades pels joves encara no s’han desplegat com convindria, malgrat que han estat objecte de reforma. El contracte de formació en alternança i els contractes de pràctiques segueixen sent testimonials, i molt probablement és que les empreses encara no hi estan familiaritzades. I són crucials, el primer perquè és una fórmula excel·lent per oferir formació dual a joves que ja tenen aptituds per combinar l’aprenentatge amb la dedicació laboral, i el segon perquè és la forma d’adquirir una primera experiència professional en un mercat que, sovint, és el primer que els demana. Per part del SOC aquestes modalitats s’estan fomentant com mai abans, tot i que encara queda molt per fer.
3. L’any passat el SOC va invertir 125 milions d’euros en subvencionar la contractació de joves menors de 30 anys en situació d’atur. Quin ha estat l’impacte d’aquesta inversió?
L’impacte en termes d’execució del programa és que, de moment, s’han subvencionat contractes a més de 5.300 joves i empreses. La pregunta és si aquesta inversió ha provocat la contractació de joves per part d’empreses que, sense aquest ajut, no haguessin contractat. Amb aquests objectiu el SOC ha planificat una avaluació acurada d’aquest programa per determinar en quina mesura això ha succeït, entre altres anàlisis.
És conegut que les polítiques de subvenció de la contractació tenen un elevat risc d’incórrer en l’efecte que anomenem de ‘pes mort’; que vol dir que, en realitat, els ajuts no han estat una palanca per decidir ni condicionar la contractació, sinó que aquesta s’hagués donat de totes formes. Tanmateix, també és cert que aquest risc es redueix en contexts de crisi, una excepció que els propis informes de l’AIREF reconeixen. Val a dir també, que aquesta inversió es va dissenyar en plena pandèmia, en un moment de col·lapse que va afectar especialment determinats sectors de l’activitat econòmica, i per això també està concebuda sota un prisma de reactivació econòmica i d’estímul.
En aquest programa es va constatar, però, el que comentàvem abans, la manca d’aposta per la modalitat de contractació en pràctiques. Aquesta modalitat sí que és positiva per naturalesa, ja que és la forma d’oferir una primera experiència laboral en allò per què s’ha estudiat. Tot jove que finalitza una formació de CP, cicle o grau hauria de poder accedir a aquesta modalitat, si no té opció a una altra millor.
4. L’any passat es va executar per primera vegada un programa de formació dual en el marc de les polítiques actives d’ocupació. Quina valoració en fas?
Extraordinària. En l’edició de programa de FPODUAL que s’executarà durant aquest 2023 s’han atorgat 95 projectes, que implicaran la formació i contractació de més de 1.300 joves en prop de 600 empreses, essencialment pimes i micropimes.
Aquest programa està sent el motor per estendre els contractes de formació en alternança (dual) per joves entre les petites empreses. S’estan donant projectes en sectors absolutament estratègics com les instal·lacions, la indústria alimentària, la logística, l’atenció sociosanitària o el sector forestal.
En aquests moments està donant resposta a joves que necessiten una feina i volen obtenir una qualificació, a empreses que necessiten personal qualificat, i a sectors i territoris que volen impulsar-se.
5. El lema d’Autoocupació és Soc el que vull ser. I tu, ho ets?
Diria que no. És com aquella frase de ‘caminante no hay camino, se hace camino al andar’, més aviat diria que estic ‘en construcció’. El que ‘vull ser’ sempre és una fita pendent. Des del punt de vista professional, per exemple, l’aspiració seria formar part d’un model de servei públic que afrontés amb èxit els reptes que hem anat comentant, i ens queda feina per fer.
