novembre 24, 2025
Has dedicat bona part de la teva trajectòria professional a l’educació. Què t’ha motivat a fer-ho?
Sempre he pensat que l’educació és una de les activitats més transformadores que existeixen. Poder contribuir al creixement de les persones i veure com adquireixen nous coneixements, competències i confiança és una gran font de satisfacció. Quan ajudes algú a descobrir el seu potencial, estàs millorant no només la seva vida sinó també la societat. A més, l’educació és un aprenentatge continu: cada dia com a professor aprens dels teus alumnes, dels companys i de la realitat econòmica que ens envolta. Sens dubte, crec que la millor manera d’aprendre és ensenyar. Invertir en educació és la millor política econòmica i social que pot tenir un país.
Des de la teva experiència com a professor universitari, quins canvis has observat en la manera com els joves visualitzen el seu futur professional?
Els joves d’avui tenen una visió més oberta i global. Han crescut en un món digital i estan més acostumats al canvi i a la incertesa. Això fa que siguin més flexibles i emprenedors, però també que busquin feines amb sentit, que connectin amb els seus valors i els permetin aprendre constantment.
Cal dir que no són pitjors ni millors que els d’abans, sinó diferents. En molts aspectes han millorat: tenen millor domini d’idiomes, una gran capacitat per adaptar-se a noves tecnologies i saben fer diverses tasques alhora. En canvi, hi ha competències que avui estan menys desenvolupades, com ara la capacitat d’aprofundir en un projecte, la perseverança o la paciència per assolir objectius a llarg termini. No és pas per falta de talent, sinó perquè el context actual afavoreix més la rapidesa que la profunditat.
També és cert que avui viuen amb més incertesa sobre el seu futur, especialment pel cost de l’habitatge. Quan jo vaig acabar els estudis, recordo que amb el primer sou ja podíem accedir al lloguer d’un pis; avui, en canvi, molts joves només poden permetre’s el lloguer d’una habitació. Tinc dues filles que treballen en altres països europeus i allà els joves disposen de més suport. Per exemple, a Holanda, una persona menor de 35 anys que compra el seu primer habitatge no paga impost de transmissions patrimonials ni IVA, i a més, els primers salaris permeten accedir amb més facilitat a una vivenda, ja sigui de lloguer o de compra.
Fa uns anys, molts estudiants pensaven en una trajectòria professional lineal dins d’una mateixa organització. Avui, en canvi, saben que probablement tindran diverses etapes, projectes i fins i tot professions al llarg de la vida. I ho veuen amb naturalitat.
Des del teu punt de vista, com està canviant el mercat laboral a Catalunya? Quins són els principals reptes per als joves? I per a les empreses?
El mercat laboral està vivint una transformació profunda. L’automatització, la digitalització i la sostenibilitat estan redefinint els perfils professionals i la manera de treballar. Per als joves, el gran repte és adquirir competències transversals —com la comunicació, el treball en equip, el pensament crític o l’aprenentatge continu— i combinar-les amb coneixements tècnics sòlids.
Per a les empreses, el repte és saber atraure i retenir talent, adaptant-se a una nova cultura laboral que demana més flexibilitat, confiança i propòsit. Aquelles organitzacions que cuidin les persones i apostin per la innovació tindran més capacitat d’èxit.
Quins sectors emergents creus que oferiran més oportunitats professionals en els propers anys?
Hi ha diversos àmbits amb molt potencial. En primer lloc, tot el que té a veure amb la transició verda i la sostenibilitat, des de les energies renovables fins a l’economia circular. També la transformació digital, amb l’aplicació de la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o l’anàlisi de dades.
Altres sectors amb futur són la silver economy, vinculada a l’envelliment actiu i als serveis per a la gent gran; l’economia blava, relacionada amb els recursos marítims sostenibles; i tot allò que combina tecnologia i salut. Catalunya té un ecosistema molt dinàmic i innovador que afavorirà aquestes oportunitats.
Ara bé, tot i aquestes noves tendències, cal recordar que la gran majoria dels llocs de treball continuen trobant-se en els sectors convencionals, com la indústria, el comerç i altres serveis. Aquests sectors també s’estan transformant i incorporant innovacions, i seguiran essent fonamentals per al nostre teixit econòmic i per a l’ocupació en els propers anys.
Com podem preparar millor els joves perquè aprofitin aquestes noves oportunitats?
Cal un esforç compartit. Des de l’educació, hem d’ajudar-los a desenvolupar competències per aprendre tota la vida, fomentar la curiositat i la capacitat d’adaptació. També és important que tinguin experiències pràctiques, a través de projectes reals, emprenedoria o estades a empreses.
I des de les institucions i el món empresarial, hem de facilitar ponts entre formació i ocupació, apostant per la formació dual i la col·laboració universitat-empresa. En definitiva, preparar-los no només per trobar feina, sinó per crear-la.
També és essencial l’actitud. Davant els canvis i les dificultats, una actitud positiva i proactiva marca la diferència. Recordo que el meu pare sempre deia: “busca algo per fer, i fes-ho”. Aquesta manera de pensar continua sent molt vàlida avui: prendre la iniciativa, mantenir-se actiu i aprofitar cada oportunitat d’aprenentatge és clau per al futur professional.
El lema d’Autoocupació és “Soc el que vull ser”. I tu? Ho ets?
Sí, sens dubte. Soc conscient que he tingut la sort de poder dedicar-me al que m’apassiona: ensenyar, aprendre i ajudar a millorar les organitzacions i la societat. Quan he tingut papers de lideratge, el meu objectiu sempre ha estat servir i treballar per millorar la vida de les organitzacions i de les persones. Un dels lemes que intento seguir és el que expressa molt bé Gandhi: “Sigues tu el canvi que voldries veure al món.”
Crec que ser el que vols ser no és un punt d’arribada, sinó un camí que es construeix dia a dia, amb esforç, coherència i il·lusió. Quan fas el que t’agrada i contribueixes a alguna cosa més gran que tu mateix, et sents plenament realitzat.
