gener 26, 2022
Ja fa prop de 2 anys des de l’inici de la pandèmia que va tenir un gran impacte en l’activitat econòmica. L’impacte en l’ocupació va ser esmorteït pels expedients temporals de regulació de l’ocupació i de cessament d’activitat del treballa autònom. Quina valoració en fas?
Catalunya i el conjunt de l’Estat, han viscut el que probablement hagi estat el pitjor xoc econòmic d’ençà de la Guerra Civil, quan els historiadors econòmics, estimen que el PIB espanyol va caure un 26% en el primer any del conflicte. Així doncs, la dimensió de la caiguda del PIB viscuda l’any 2020, té pocs precedents històrics. Però per sort, comptava amb receptes eficaces ja conegudes, i és bàsicament l’impuls de polítiques públiques integrals en el conjunt de l’economia, de manera ferma. Heu citat algunes mesures molt importants, com els ERTO o la prestació per cessament d’activitat dels autònoms, però també n’hi ha d’altres com l’impuls de les ajudes directes als sectors econòmics més castigats per la crisi, la inversió pública per tal de pal·liar els efectes més lesius de la pandèmia, o la mobilització de recursos per a impulsar filons d’ocupació rellevants.
En aquest sentit, crec que val la pena valorar la importància del sector públic, com a esmorteïdor de cicles econòmics, en els termes més clàssics de la teoria econòmica, però també com a condició necessària per tal de canalitzar els esforços individuals i col·lectius que la crisi requereix a la nostra societat. Però també crec molt important, que prenguem bona nota d’algunes de les situacions viscudes i en puguem extreure lliçons. De fet, i per a posar un exemple, el mecanisme dels ERTOS, hauria de ser una eina a utilitzar de manera habitual en un futur, davant de xocs econòmics significatius, de manera que permeti salvaguardar el teixit empresarial i els llocs de treball. Però també cal seguir millorant l’instrument, apostant per l’impuls de la formació mentre duri l’ERTO, o els seus lligams amb la inversió a curt, mig i llarg termini. De manera que una situació de dificultat conjuntural, pugui ser reconduïda cap a la millora de les condicions estructurals de l’ocupació.
La forma que hem tingut d’afrontar l’impacte de la crisi ha estat absolutament diferent de l’any de l’anterior crisi que va ser amb retallades. Ara hem impulsat la inversió publica i les ajudes per no deixar ningú enrere i també afrontar els canvis tecnològics que hem d’afrontar com a societat. Tot i així tenim un repte molt important com a govern i país no podem deixar ningú enrere.
La pandèmia també ha ajudat a accelerar els processos de digitalització de les empreses i la implementació del teletreball. Com valores la implementació del teletreball a Catalunya? Ha vingut per a quedar-se?
Primer de tot, potser valdria la pena fer una petita distinció. I és que no és el mateix la implementació extraordinària i d’urgència del teletreball en motiu de la pandèmia, que el teletreball com a sistema de treball estructural en el si dels centres de treball. De fet, tots recordem els primers dies d’introducció d’aquest sistema de treball de manera accelerada, i sovint desordenada, ja sigui a les nostres vides o en la de les persones que tenim més a prop. En aquest sentit, i malgrat òbviament pugues ser més que perfectible aquesta implementació, també és de justícia dir que va servir per a donar resposta a una situació complexa no només a nivell econòmic, sinó des del punt de vista de la salut pública. Com també és cert que ha esdevingut una oportunitat per a la digitalització de moltes empreses, que permet afrontar una implantació més acurada del teletreball a la nostra societat.
Ara doncs, estem al meu entendre en una nova fase, i és que malgrat el teletreball encara pugui ser utilitzat de manera cojuntural des del punt de vista de la salut pública, moltes empreses i persones treballadores ja valoren en l’actualitat la possibilitat de fer estructural aquest sistema de treball en les seves relacions laborals. I en aquest sentit, malgrat el “període de proves” si se’m permet l’expressió, ha estat convuls, si que ens ha donat algunes pistes de què s’ha de fer i què no s’ha de fer en la seva implementació. De fet, crec que hi ha força consens en els avantatges i els inconvenients d’aquest sistema de treball, i en aquest sentit, i donat que la regulació del teletreball no ha estat del tot satisfactòria a nivell estatal, serà absolutament necessari l’assoliment d’acords entre empreses i representants de les persones treballadores, patronals i sindicats, per tal de concretar l’aplicació d’aquest sistema de treball, i en això, el Govern de la Generalitat hi tindrà sempre un paper actiu. Perquè el teletreball ha vingut per a quedar-se, però cal que sigui aplicat de manera equilibrada, eficient, respectuosa amb els drets i deures de tothom i amb el màxim d’acord possible. Però també de manera harmònica amb aquelles professions o sectors on difícilment els hi serà d’aplicació aquest sistema.
El darrer 30 de desembre es va publicar al BOE el Reial Decret-Llei 32/2021 de la reforma laboral. Quina valoració fas de les mesures destinades a lluitar contra la temporalitat? Quin impacte creus que tindran en l’ocupació?
Fet aquesta introducció, i entrant ja en matèria de la Reforma Laboral, crec que malgrat sigui coneguda la meva opinió al respecte, seria injust no posar en valor el fet que la reforma es fruit del diàleg social a diferència de la reforma de l’any 2012, o algunes de les qüestions concretes que el RDL afronta. Com per exemple, la recuperació de la ultra-activitat, o la prevalença del conveni de sectors en vers el conveni d’empresa en matèria salarial. No obstant, creiem que aquesta Reforma Laboral, hauria d’anar molt més enllà en temes com l’autorització administrativa prèvia (que és una bona palanca per a l’impuls de la política industrial al nostre país), la possibilitat de impulsar per part de la Generalitat de Catalunya els mecanismes RED i que no nomes sigui una decisió amb una mirada de la capital de l’estat, la recuperació dels salaris de tramitació, el reforç de la inspecció de treball, o una aposta més decidida precisament en termes de reducció de la temporalitat. Es per això que serà molt important que el projecte es pugui obrir al debat parlamentari i millorar el seu redactat actual.
Catalunya ha tancat l’any 2021 amb 369.158 persones registrades com a desocupades. És la xifra més baixa des de setembre de 2018, tot i la pandèmia. Quines son les causes? I les previsions de futur?
A mesura que ha anat avançant l’entrevista, ja hem anat parlant de diferents qüestions. Algunes d’elles, molt relacionades amb aquesta pregunta. No obstant, és evident que les mesures de xoc impulsades l’any 2020-21, han estat claus per a salvaguardar l’ocupació i el teixit empresarial del nostre país. I aquest fet, ha estat una condició sine qua non per a la recuperació de l’ocupació. Si a més d’això, si afegeix l’esperança generada amb les vacunes i les millors perspectives pel que fa a la pandèmia que aquestes han comportat, es pot explicar doncs, una bona part de la situació actual del nostre país. No obstant, tampoc vull ser triomfalista, i és que encara hi ha núvols en l’horitzó derivats de l’augment de preus, les dificultats pel que fa als abastiments de matèries primes, etc. I en aquest sentit, i malgrat siguem optimistes, a curt, mig i llarg termini, hem de seguir amatents a totes les dificultats que puguin anar sorgint en els propers mesos.
Hem de seguir treballant per a generar nous nínxols d’ocupació, però també per a millorar la qualitat dels mateixos i afrontar les transformació amb molts dels sectors econòmics amb gran impacte amb l’ocupació al nostres país com son el de l’automoció entre d’altres. El treball és peça fonamental del nostre model de societat, i la nostra obligació moral, és la de posar-hi tot el nostre esforç per a que això esdevingui una realitat al llarg de la vida, amb unes condicions dignes. Com diu la Consellera Bassa la millor política social el treball, però el treball de qualitat.
Segons el darrer estudi del treball autònom elaborat pel CTESC a 31 de desembre de 2020 hi havia 522.630 persones treballadores autònomes a Catalunya. Quines mesures promou el Govern per a promoure i millorar el treball autònom?
Malgrat que la xifra dels autònoms varia en funció de la font estadística i el mes de referència, si seguim les darreres dades de les que disposem, de manera que siguin comparables els diferents períodes, i pel que fa al nombre de persones autònomes a Catalunya, aquesta xifra es situa a 31 de desembre de 2021, en 558.654 persones. Això equival a un augment respecte de l’any 2020, de pràcticament 10.000 persones autònomes (increment similar respecte al 2019, donat que les xifres d’autònoms l’any 2019 eren molt similars a les de 2020). No obstant, no podem oblidar que els any 2020 i 2021, han resultat anys difícils per al col·lectiu de persones autònomes. L’emergència de la pandèmia i les conseqüències derivades de la mateixa a nivell econòmic i social, s’han fet notar i molt. És per això, que el Govern de la Generalitat ha impulsat un seguit de mesures rellevants per a la contenció dels efectes conjunturals de la pandèmia. Així, mesures com l’impuls de les ajudes directes als diferents sectors productius, i al teixit de persones treballadores autònomes, han servit per esmorteir l’efecte econòmic de la pandèmia de manera molt significativa. De fet, cal recordar que el Govern de la Generalitat, ha estat el Govern que més ajudes ha mobilitzat per la COVID a nivell autonòmic. No obstant això, ens hauria agradat poder disposar d’encara més recursos per al teixit productiu, i també som conscients de que cal seguir impulsant polítiques al respecte, donat que per una part important del col·lectiu d’autònoms, la situació econòmica segueix sent complexa. No vull deixar de remarcar l’esforç que ha realitzat el govern pel que fa a les ajudes directes pel que fa als autònoms hem arribat a 334.720 autònoms per un valor total de 659.586 milions d’euros.
Tot allò explicat fins ara, fa referència als aspecte més conjunturals dels darrers dos anys. Però el Govern de la Generalitat, fa temps que impulsa polítiques de calat pel que fa al col·lectiu d’autònoms, i malgrat que no disposem del conjunt de competències que voldríem al respecte, intentem avançar en tots els àmbits. Des de l’impuls a la concertació social mitjançant el Consell del Treball Autònom de Catalunya, passant pels programes de consolidació dels projectes de les persones autònomes com a mecanisme de resiliència en moments complexos, però també de projecció cap al futur en moments més dolços, l’impuls de la formació del col·lectiu en els diferents aspectes claus del seu dia a dia, l’acompanyament a les noves persones que es donen d’alta, la generació d’eines alternatives de finançament, o l’impuls de polítiques sectorials d’alt impacte en el col·lectiu.
La teva trajectòria professional ha estat sempre lligada a les relacions laborals, primer des de l’àmbit sindical i ara des del Govern. Com ha canviat la teva perspectiva?
Doncs la perspectiva canvia en el moment que tens una visió mes transversal la que et permet el govern. Però la voluntat de servei sempre ha estat una part molt important de la meva forma de ser. Ara toca estar al davant de una responsabilitat política, però això serà durant un temps i el meu compromís de voluntat de canvi i de treballar per el be comú continuarà.
El lema d’Autoocupació és Soc el que vull ser. I tu, ho ets?
Doncs jo crec que en cada moment hem d’estar allà on podem aportar el millor de nosaltres mateixos, però sempre treballant en equip.
