1. D’on vens, Tió? Quin és el teu origen i des de quan formes part de les llars?
Vinc d’una època antiga, de quan la gent vivia sobretot del camp i el foc era el centre de la casa. Els meus orígens es remunten a les celebracions del solstici d’hivern, molt abans de Nadal tal com el coneixem avui, quan es cremava un tronc a la llar per portar escalfor i llum durant els mesos més freds.
A Catalunya, i també en algunes zones d’Aragó, aquesta tradició ja estava molt arrelada entre els segles XVII i XVIII. En aquell moment, el tronc de Nadal no portava grans regals, sinó dolços senzills com neules o torrons, o llaminadures especialment per als infants.
Amb el pas del temps, la tradició ha anat canviant fins a convertir-se en una festa pensada sobretot per als més petits. Avui, segons el costum actual, a partir del dia de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre, entro a les cases, se’m dona menjar i se’m tapa amb una manta perquè no passi fred.
I així, la nit de Nadal o el dia de Nadal, em transformo en un tronc una mica màgic que “caga” dolços i petits regals, però sense perdre mai el que he representat des del principi: la calor de la llar, la generositat i el fet de compartir en família.
2. Per què és tan important que els infants et donin menjar abans de Nadal? Què simbolitza aquest gest?
Que els infants em donin menjar és una manera de cuidar-me i de crear un vincle amb mi. Ve d’una tradició molt antiga, quan es creia que el tronc de Nadal estava viu i que calia tractar-lo amb respecte. Alimentar-me vol dir preparar-me per a la nit de Nadal, però també aprendre a tenir cura dels altres.
Aquest gest simbolitza la generositat i l’espera. Durant uns dies, els nens i nenes pensen en mi, em donen menjar i em tapen perquè no passi fred, sense esperar res a canvi immediat. I al final, la nit de Nadal, tot aquest temps d’atenció i paciència es transforma en una festa compartida, plena d’alegria, dolços i petits regals.
3. Arreu del territori et fan “cagar” amb cançons diferents. Com expliques aquesta diversitat de melodies i lletres?
Cada poble m’ha fet una mica seu, i per això no a tot arreu em canten igual. Les cançons han anat passant de generació en generació i s’han adaptat al parlar i als costums de cada zona.
A molts llocs de Catalunya es canta la versió més coneguda, que diu: “Caga tió, ametlles i torró, no caguis arengades que són massa salades”. En canvi, en altres zones se’n canten variants com “Caga tió, de mel i de mató”, amb lletres una mica diferents però amb el mateix esperit.
A l’Aragó, fins i tot, la cançó canvia de llengua i de melodia, però el sentit és el mateix: reunir la família, cantar plegats i viure el moment amb alegria. Aquesta diversitat fa que cada casa i cada territori tingui la seva manera pròpia de fer-me “cagar”.
4. Com has dit, abans “cagaves” neules, torrons i llaminadures, i avui sovint joguines o regals més elaborats. Com expliques aquesta evolució amb el pas del temps?
Durant molts anys, els regals de Nadal eren senzills perquè la vida també ho era. El Tió “cagava” sobretot dolços i aliments típics de l’època, que eren un petit luxe per a moltes famílies. Els regals grans arribaven més tard, el dia de Reis, o simplement no existien.
Amb el pas del temps, la manera de viure el Nadal ha canviat i les cases també s’han adaptat. Avui hi ha més varietat de joguines i regals, i moltes famílies han incorporat aquests obsequis al moment de fer-me “cagar”. Tot i això, l’esperit continua sent el mateix: no es tracta tant del què, sinó del moment compartit, de la sorpresa i de la il·lusió de fer-ho junts.
5. Només apareixes un cop l’any, durant el mes de desembre. Com vius aquesta vida tan breu i què fas la resta de l’any?
La veritat és que la visc amb molta calma. Sé que només tinc uns dies per entrar a les cases, però són dies intensos, plens d’il·lusió, cançons i moments compartits. Prefereixo ser-hi poc temps però viure-ho amb molta intensitat.
La resta de l’any descanso. Torno al bosc, a la natura, i espero pacientment que arribi un altre desembre. Allà agafo forces per tornar amb la mateixa alegria de sempre. Al cap i a la fi, el meu paper és recordar-nos que els moments especials no duren per sempre, però precisament per això són tan valuosos.
6. Quin missatge t’agradaria deixar a les famílies aquest Nadal?
Aquest Nadal us diria que gaudiu dels petits moments. Que us prengueu temps per estar junts, cantar, riure i compartir, encara que sigui al voltant d’un tronc i unes quantes llaminadures.
El més important no és el que jo “cago”, sinó tot el que passa abans i després: l’espera, les converses i la il·lusió compartida. Al final, aquests són els records que duren més que qualsevol regal.
7. El nostre lema és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
Jo soc exactament el que vull ser: un tronc senzill que, un cop l’any, entra a les cases per portar alegria i fer unir les famílies. No necessito ser res més.
Amb els anys he après que ser qui vols ser no té a veure amb canviar constantment, sinó amb mantenir allò que et fa ser tu mateix. Jo continuo arrelat a la terra, a la tradició i a les persones, i això és el que em defineix. Si cadascú troba el seu lloc i el viu amb autenticitat, ja està fent el més important.
