1. Tenint en compte el context econòmic i social actual, quins consideres que són els principals reptes per a les persones joves de Catalunya en relació al treball?
Actualment el principal repte de les persones joves no és només en el món del treball, sinó que afecta a tot un seguit d’aspectes que condicionen el procés d’emancipació. Estem parlant del món del treball, efectivament, però també de l’accés a l’habitatge digne, de les trajectòries educatives, del benestar i la qualitat de vida, de la participació en la comunitat, de l’equitat i la inclusió. I insisteixo en l’equitat i la inclusió, ja que si aspirem a una societat més justa, amb igualtat d’oportunitats per a tothom, cal no deixar ningú enrere i vetllar per compensar el més possible les situacions de vulnerabilitat.
Des d’aquest punt de vista, l’emancipació plena, el poder desenvolupar un projecte de vida independent i satisfactori per part de les persones joves, és el repte. I en aquest sentit, efectivament, l’ocupació de qualitat ocupa un espai molt important.
L’atur juvenil segueix sent una assignatura que cal millorar, tot i les darreres dades que ens duen a cert optimisme. El fet és que en la majoria de societats europees, fins i tot en els períodes de bonança econòmica, l’atur juvenil és gairebé el doble que l’atur de la resta de la població. Per tant, calen mesures adreçades a facilitar l’accés de les persones joves al mercat laboral, a reduir l’índex de temporalitat, però també mesures de fons, estructurals, que ajudin a revertir aquesta situació. I cal fer-ho tenint en compte les desigualtats existents dins el col·lectiu jove (per raó de gènere, origen geogràfic, nivell d’estudis, diversitat funcional, etc.) i les diferents necessitats d’actuació que se’n deriven.
2. Quines mesures del Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut 2023-2026 destacaries en l’àmbit de l’ocupació? Com valores la seva aplicació fins ara?
En primer lloc voldria destacar la participació de la Direcció General de Joventut en l’Estratègia d’Ocupació Juvenil de Qualitat 2022-2027, que té l’objectiu general de millorar l’ocupabilitat de les persones joves, amb la finalitat d’assegurar la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball i reduir l’atur juvenil a través de l’ocupació de qualitat.
Entre altres accions, aquesta estratègia contempla el programa de suport a l’ocupació juvenil, amb la incorporació de 123 professionals arreu del territori i una formació professional per a l’ocupació en format dual, que pretén que els centres educatius i les empreses col·laborin per formalitzar convenis de pràctiques i, després, fomentar estades remunerades.
En l’àmbit de l’educació, la Direcció General de Joventut també participa en el Pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur, en l’elaboració i la implementació del model de protocol d’orientació professional en Formació Professional i en un Programa temporal de complexitat per a alumnes i famílies en situació de vulnerabilitat socioeducativa. És un equip format per 52 educadors socials, ubicats als serveis educatius, que fan seguiment i acompanyament dels joves que han abandonat els estudis, amb la finalitat que es reincorporin al sistema educatiu. La iniciativa incorpora assessorament en itineraris educatius i orientació personalitzada. Un equip que no treballa de manera aïllada, sinó que ho fa en estreta col·laboració amb altres professionals de l’administració educativa, els agents socioeducatius del territori i els centres educatius. Encara és d’hora per fer una avaluació completa del programa, però voldria destacar l’enfoc interdisciplinar i interinstitucional del projecte.
És evident que els recursos són finits, però per això mateix l’esforç ha d’anar en la direcció de posar en comú tots els recursos presents al territori. I no només en el tema de l’ocupació juvenil.
Però si ens centrem en temes laborals, una de les feines principals de la Direcció General de Joventut és precisament aquesta: crear espais de trobada entre diferents àrees de la Generalitat o agents públics i/o privats, locals i/o comarcals relacionats en l’àmbit laboral i/o de l’emprenedoria. Fomentar el coneixement mutu, posar en comú eines i recursos, metodologies, per tal de poder oferir a les persones joves un servei integral i de la major qualitat possible.
Així, amb aquest objectiu l’equip de treball de l’Agència Catalana de la Joventut participa en diferents taules de treball, coordinació amb altres unitats del departament o d’altres departaments que tenen relació amb el món laboral.
3. Quina valoració fas de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) i concretament de les Oficines Joves de Treball?
La valoració no pot ser més que positiva. Tornant a la resposta anterior, la interdisciplinarietat i la interinstitucionalitat són essencials per oferir serveis de qualitat i per posar en comú tots els recursos presents al territori i que van destinats a les persones joves.
I un dels aspectes més rellevants és el fet d’apropar aquests serveis a la població jove. Actualment formen part de la XNEJ 44 Oficines Joves i 239 Punts Joves i la seva tasca principal és facilitar l’accés a la informació, l’orientació i l’assessorament a les persones joves principalment en els àmbits relacionats amb l’emancipació (educació, treball, mobilitat internacional, habitatge i salut). L’any 2024, aquesta Xarxa va atendre gairebé 400.000 consultes.
La XNEJ és un instrument cabdal per la vertebració de les polítiques de joventut al territori i, molt especialment, per a poder donar un servei de proximitat. Una Xarxa dotada amb més de 500 professionals que fan que aquests espais esdevinguin autèntics referents per als joves del país. Evidentment, aquesta xarxa no seria possible sense la imprescindible col·laboració i feina que es fa des del món local, en aquest cas, molt especialment des dels consells comarcals i ajuntaments, que posen recursos que permeten desplegar els serveis, arribant arreu.
Perquè des de la XNEJ es fa un treball en xarxa amb altres serveis i agents del territori, la qual cosa permet desenvolupar i desplegar projectes que són clau per a les persones joves. Un exemple molt clar d’això és el programa de Suport a l’Ocupació Juvenil del SOC, una assessoria d’acompanyament personalitzat que s’ubica principalment a les oficines i punts de la XNEJ, fet que permet un treball integral molt positiu dins d’aquests serveis.
En aquest sentit, creiem que per acompanyar les persones joves és necessari generar espais flexibles de treball que acompanyin aquestes tasques. I els espais de joventut permeten aquesta adaptació (per que fa als horaris d’atenció, la metodologia i les activitats, les característiques i tipologia de l’espai, etc.) i configuren un espai òptim per aconseguir els objectius.
Quant al cas concret de l’Oficina Jove de Treball, és un servei que està molt ben valorat per les persones usuàries i s’ha anat adaptant al context, sobretot pel que fa a la diversificació dels canals i els formats de comunicació amb les persones joves. La utilització dels canals telemàtics i de les xarxes socials ens ha permès seguir connectats amb les persones joves. I aquest esforç ha esdevingut clau per seguir sent referents per a la resta de punts i oficines joves de la XNEJ, amb la Borsa de Treball i els materials informatius que es publiquen periòdicament.
4. Què es pot fer des de la Direcció General de Joventut per a promoure l’esperit emprenedor entre els i les joves?
L’emprenedoria pertany a l’àmbit del món laboral i, com no podria ser d’altra manera, la Direcció General de Joventut i l’equip de programes d’emancipació de l’Agència Catalana de la Joventut tenen en compte l’interès que puguin tenir les persones joves per posar en marxa projectes emprenedors.
Així, l’Oficina Jove de Treball ofereix el servei d’Assessorament a l’Autoocupació, que té com a objectiu acompanyar i assessorar els joves en tot allò que tingui relació amb el procés de creació i desenvolupament de la idea de negoci, facilitant-te els recursos i eines necessàries per convertir la idea en un negoci viable.
També col·laborem amb l’iFest liderat per la Xarxa Emprèn. Un programa que ofereix als i les joves un acompanyament en emprenedoria i innovació per promoure’n el talent i fomentar la creació de solucions per a la societat que provenen de la ciència, la tecnologia i la disrupció.
També es participa en la difusió i l’assessorament a les persones joves sobre el Programa d’ajuts per afavorir l’autoocupació de joves del Departament d’Empresa i Treball, que ofereix suport econòmic a les persones joves que inicien una activitat econòmica o professional com a persones treballadores autònomes.
Quant al desenvolupament de l’emprenedoria en el món rural i el relleu generacional en les activitats agropecuàries, formem part del projecte ODISSEU, impulsat per la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a partir d’una iniciativa conjunta de la Fundació del Món Rural i de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, amb la col·laboració dels Grups d’Acció Local Leader de Catalunya i la xarxa de professionals de joventut.
5. El nostre lema és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
No és fàcil respondre a aquesta pregunta. D’entrada, no m’hauria imaginat mai que als trenta anys em nomenessin Directora general de Joventut de la Generalitat. És cert que des de ben jove he treballat en l’àmbit de les polítiques de joventut a l’administració local i supralocal, primer com a tècnica i després com a responsable política. Però aquest nomenament supera les expectatives que podia tenir. D’una banda és una gran alegria, i per l’altra és una responsabilitat que fa cert respecte i que, alhora, suposa un repte que m’ha fet molta il·lusió acceptar.
Per tant, i tornant a la vostra pregunta, puc afirmar que soc el que vull ser, però el meu futur no el veig necessàriament al capdavant de responsabilitats polítiques, sinó en qualsevol espai que em permeti seguir contribuint en la construcció d’una societat més justa i equitativa, amb oportunitats per a tothom. En definitiva, amb una profunda vocació de servei públic.
