El passat 19 d’octubre va entrar en vigor la
Llei 18/22 de Creació i creixement d’empreses, en el marc de les reformes impulsades pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb l’objectiu de
facilitar la creació de noves empreses i de millorar la regulació i l’accés al finançament per a facilitar el seu creixement.
Segons el darrer
Informe Doing Business 2020, elaborat pel Banc Mundial, Espanya estava en la posició 97 del rànquing de països en els quals era més fàcil obrir un negoci. O dit d’una altra manera,
Espanya estava en la posició 94 del rànquing de països en els quals era més difícil obrir un negoci. Perquè ens en fem una idea, estàvem en condicions similars a països com Gabon o Guatemala.
Doncs bé, la mesura estrella d’aquesta nova llei per a facilitar la creació d’empreses és la reducció del capital social mínim per a constituir una societat limitada, que
passa de 3.000 € a 1 €, un import simbòlic.
En aquest àmbit, la llei també impulsa de forma decidida la tramitació telemàtica de la finestreta única del Centro de Información y Red de Creación de Empresas (CIRCE) del Document Únic Electrònic (DUE), implementada amb èxit l’any 2003, i estableix les bases per a ampliar el catàleg d’activitats innòcues exemptes d’obtenir la llicència d’activitat.
Amb aquestes mesures el Govern preveu la generació d’un efecte positiu en la creació de noves empreses, primer, pel fet que ja no cal disposar d’un capital de 3.000 € per a constituir una societat, i segon, per la
disminució del nombre de tràmits de constitució, de la seva durada i del seu cost.
Però quin serà l’impacte real d’aquesta nova llei?
Segurament, aquesta Llei farà guanyar a Espanya algunes posicions en els rànquings internacionals, i reduirà el nombre i la intensitat dels mals de cap de les persones emprenedores durant la realització dels tràmits inicials, però, produirà algun efecte en el nombre d’empreses creades? Doncs, sincerament, no.
La reducció del capital social mínim per a constituir una societat limitada provocarà, com a molt, que persones emprenedores que fins ara es donaven d’alta com a treballadores autònomes per a evitar un desemborsament inicial de 3.000 € decideixin operar mitjançant una societat,
sense generar cap impacte addicional en la generació de riquesa i ocupació.
D’altra banda, la reducció del nombre de tràmits, de la seva durada i del seu cost no serà rellevant, ja que la majoria d’emprenedors, sobretot aquells amb menys recursos, ja utilitzaven la finestreta única per a la constitució de societats i la reducció de costos d’una societat serà d’un import poc rellevant, inferior als 100 €.
La llei també estableix
altres reformes en els àmbits de la morositat comercial i l’accés al finançament, per a millorar les condicions per al creixement de les petites i mitjanes empreses, entre les quals destaquen:
- La generalització de l’ús de la factura electrònica, que serà obligatòria en les relacions comercials entre empreses i professionals amb altres empreses i professionals.
- La transparència amb relació als períodes de pagament, que les empreses hauran de publicar en els seus comptes anuals.
- La inclusió de l’acompliment de la normativa vigent contra la morositat com a criteri de valoració en l’accés a les subvencions i a la contractació pública.
- La flexibilització de la regulació dels mecanismes de finançament alternatiu, com el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc, per adaptar-la a les directives europees.
Totes elles són mesures en la bona direcció, petites passes que milloren les condicions per a fer negocis a Espanya, apropant-les una mica als països més avançats, però que difícilment tindran un impacte rellevant en el creixement de les empreses, en la generació d’ocupació i en el nombre de persones que diguin Soc el que vull ser.
