Durant l’any 2021, prop de 50 milions de persones van deixar la seva feina als Estats Units de manera voluntària. Aquesta és una xifra sense precedents i continua vigent durant 2022. És el que s’ha anomenat la gran renúncia.
Les
causes són diverses, però moltes estan estretament relacionades amb la pandèmia de la Covid-19, el seu impacte en l’ocupació i el canvi en la percepció del treball que tenen les persones. Algunes d’aquestes causes són les següents:
- Molts treballadors que haurien renunciat a la seva feina durant 2020 no ho van fer per la gran incertesa que hi havia en aquell moment, endarrerint la seva decisió.
- L’estrès provocat pel confinament, en què moltes famílies es van veure abocades a treballar des de casa sense les condicions adients, i l’excés de càrregues de feina suportat pels treballadors en alguns sectors essencials, com la salut o la tecnologia, van provocar l’esgotament físic i mental de moltes persones.
- L’experiència del teletreball durant la pandèmia i la flexibilitat horària associada al mateix, van obrir els ulls de molts treballadors que no contemplen tornar a treballar cada dia a l’oficina en un horari rígid.
- Davant una situació tan crítica com la viscuda durant la pandèmia, molts treballadors s’han replantejat els seus objectius personals i professionals cercant una major realització i una millor conciliació.
I aquesta gran renúncia, arribarà al nostre país?
De moment no s’ha produït: tot i que el 27% dels treballadors espanyols afirmen que s’han plantejat deixar el seu lloc de treball voluntàriament, només 30.000 persones ho van fer l’any passat.
Les causes estan relacionades amb les
diferències entre el nostre mercat laboral i el nord-americà, i entre d’altres, destaquen:
- La taxa d’atur és molt superior a Espanya (12,6%) que als Estats Units (3,6%), fet que redueix l’expectativa que tenen els treballadors de trobar una nova feina si deixen la que tenen.
- El model d’indemnitzacions per acomiadament vigent té un impacte negatiu en la mobilitat: els treballadors amb major antiguitat perceben que renunciant al seu lloc de treball renuncien al dret a cobrar una indemnització si són acomiadats.
Tot i això, la nostra economia ha iniciat un procés de recuperació que està generant nous llocs de treball, gràcies a la fi de la pandèmia i a l’impacte dels fons europeus de recuperació, i si la guerra de Putin i la inflació derivada de la mateixa no ho espatllen, les previsions de creació d’ocupació per als propers anys són molt positives.
A més, la
recent reforma laboral ha limitat molt la contractació temporal i ha fet créixer notablement la contractació indefinida, reduint la precarietat i la incertesa associada a aquesta.
Aquests dos factors podrien activar la renúncia de molts treballadors, però ja no seria una conseqüència directa de la pandèmia, sinó un procés més en positiu: cada vegada més els treballadors cercaran feines amb millors condicions laborals, tant des del punt de vista salarial com de la flexibilitat, i feines més vinculades amb el seu propòsit, que els permetin realitzar-se personalment i professional:
Soc el que vull ser!
