Els reptes del mercat de treball post covid

L’impacte de la Covid-19 en el món del treball ha estat brutal. Durant el darrer any, més de 1.250.000 catalans han estat afectats per un expedient de regulació temporal de l’ocupació i més de 240.000 treballadors autònoms han sol·licitat la prestació extraordinària per cessament de l’activitat. És una situació mai viscuda que ha afectat especialment les petites empreses d’algunes activitats de serveis com el turisme, l’hostaleria, la restauració, la cultura, l’esport, l’entreteniment i altres activitats de serveis a les persones. Tots els indicadors apunten que la lluita contra la pandèmia avança gràcies a l’acceleració del procés de la vacunació i que poc a poc anirem tornant a la “nova normalitat”. Però quina serà l’evolució de l’ocupació a l’inici d’aquesta “nova normalitat”? Totes les previsions indiquen que molts dels expedients de regulació temporal de l’ocupació perdran el seu caràcter temporal i acabaran derivant en acomiadaments i expedients de regulació de l’ocupació i que molts dels treballadors autònoms no podran continuar amb les seves activitats en els sectors més afectats. Això tindrà un gran impacte en la taxa d’atur, que segons l’enquesta de població activa a 31 de març de 2021 ja era del 12,9%, la més alta des de 2015, amb quasi 500.000 persones desocupades a Catalunya. La manca de feina no afecta de manera homogènia a tots els col·lectius: la taxa d’atur femenina és del 14,3% (quasi 3 punts superior a la masculina) i la taxa d’atur dels joves, del 55,4% entre els 16 i 19 anys i del 29,6% entre els 20 i 24 anys. A més, 4 de cada 10 aturats porten més d’un any cercant feina. Tothom parla dels 140.000 milions d’euros provinents dels fons Next Generation EU com la gran oportunitat per a transformar la nostra economia. Efectivament es tracta d’una inversió en recursos públics mai vista fins ara i de ben segur que tindrà un efecte positiu en la recuperació de l’ocupació. Però cal tenir en compte que aquests recursos s’invertiran en projectes en sectors emergents relacionats amb l’economia digital i l’economia circular, i que la major part de la població en situació d’atur no disposa de les competències que requereixen, posant en evidència, una vegada més, el desajust entre la demanda i la oferta laboral.

La importància de la formació

És per això que, ara més que mai, és important invertir recursos en polítiques actives d’ocupació i dissenyar mesures específiques per ajudar els col·lectius més desafavorits a iniciar o reprendre les seves carreres professionals, orientant-los i qualificant-los per a donar resposta a les noves necessitats del mercat de treball. L’augment dels fons provinents de les conferències sectorials d’ocupació i qualificació per a 2021 fins els 450 milions d’euros és una bona notícia i una oportunitat per a fer front a aquest repte. Però és necessari també dissenyar nous programes que donin resposta a les necessitats d’aquests sectors emergents atenent al perfil dels diferents col·lectius beneficiaris. Un bon exemple son els programes mixtos d’orientació i formació professional per a l’ocupació per a persones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació que impulsa el Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, amb una inversió de 25 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta mesura és orientar i qualificar els treballadors de les activitats més afectades per la crisi per a facilitar la seva reconversió per a donar resposta a les necessitats dels sectors emergents i actualitzar el talent dels sectors refugi que han aguantat bé i/o dels que s’espera una ràpida recuperació mitjançant la seva transformació. Cada dia es fa més evident la necessitat d’adaptació constant dels perfils professionals de les persones treballadores a les noves competències que demanen les empreses, i la solució és la formació.