Entrevista amb Yolanda Tarango, experta en mentoring

desembre 13, 2024

  1. Fa molts anys que et dediques professionalment al mentoring. Com has vist l’evolució d’aquesta disciplina al llarg dels darrers anys?
Col·laboro amb Autoocupació com a mentora voluntària des del 2012. Circumscrivint la resposta a l’ecosistema emprenedor destacaria: hi ha més diversitat de perfils mentors i mentores (el que és fantàstic) no només en quant a edat, sinó també en quant a experiència professional, àmbit d’especialització, etc. També s’ha fet més divers el perfil de les persones mentoritzades: ja no són només emprenedors o emprenedores vinculades a projectes potencialment escalables i atractius per a rondes d’inversió; ara qualsevol persona que vulgui autoocupar-se pot tenir accés a un mentor/a. Sens dubte Autoocupació ha contribuït de manera significativa a aquesta transformació no només per la iniciativa en programes propis sinó els que co-impulsa amb institucions tant públiques com privades.
  1. Quins són els principals reptes que afronten les persones emprenedores, i com pot el mentoring contribuir a superar-los de manera efectiva?
Cada binomi «empresa emprenedora – projecte emprenedor» afronta reptes particulars, cosa que fa arriscat generalitzar. Tot i això, sovint es pressuposa que els desafiaments es concentren en qüestions «tècniques» com el coneixement sectorial, les previsions econòmic-financeres, la quantificació realista dels recursos i les capacitats disponibles. Tanmateix, considero que els principals reptes són dos:
  1. Acceptar les pròpies limitacions:Quan es creu que es té tot sota control, sovint és senyal que es desconeixen aspectes importants del projecte. Reconèixer que sempre hi ha marge per aprendre i millorar és fonamental.
  2. Gestionar les expectatives:Tant les personals com les de l’entorn més proper. La il·lusió inicial pot distorsionar la percepció de riscos i dificultats operatives. Si l’entorn comparteix aquesta il·lusió, pot ser menys crític i menys útil a l’hora de detectar possibles problemes.
En altres situacions, l’entorn pot adoptar una actitud oposada: centrar-se exclusivament en les dificultats i obstacles, sense valorar el potencial i les oportunitats del projecte. La figura del mentor pot jugar un paper clau per identificar aspectes desconeguts i equilibrar aquesta dualitat. Pot ajudar a mantenir una perspectiva clara, promovent una reflexió basada no només en el què fer, sinó també en el com fer-ho, assegurant així un enfocament més complet i realista.  
  1. Quines consideres que són les competències clau per exercir com a mentor o mentora amb èxit?
Fa uns anys hagués contestat aquesta pregunta dient que un mentor no ha de ser «superman» ni una mentora «superwoman» (és a dir, ni ho ha de veure tot, ni ho ha de saber tot, ni ha de poder amb tot). Ara, però, crec que el més rellevant per a mi són els valors de la humilitat i l’empatia. Humilitat per assumir que l’experiència pròpia no és l’única vàlida per a la persona a la que acompanyem, que els nostres coneixements no són absoluts, que qui acompanyem pot no considerar les nostres explicacions i perspectiva. Empatia per entendre que hi ha raons que impulsen la persona a la que acompanyem a prendre decisions, a executar accions que no entenem o fins i tot que no encaixen amb el nostre sistema de valors i que no per això deixaran de ser vàlides i útils als propòsits del seu projecte emprenedor.  
  1. Quins son els factors clau per a que una relació de mentoring sigui efectiva?
Sinceritat, honestedat i transparència per ambdues parts. Sense aquesta  «trinitat», pot ser complicat generar una relació de confiança, mantenir converses intel·ligents que «transformin» (que portin a un lloc diferent d’on la persona mentoritzada estava en un inici). I com deia en una pregunta anterior: és fonamental que la persona mentoritzada assumeixi prendre la iniciativa del seu procés, del seu objectiu.  
  1. Quines diferències hi ha entre exercir el mentoring professionalment o fer-ho en el marc d’un programa de voluntariat?
En el meu cas, com a mentora, no canvia essencialment res. Aplico el mateix ventall de tècniques, amb les adaptacions pertinents, mantinc el mateix nivell de compromís per contribuir al màxim i faig servir el mateix format de fitxa de seguiment per recollir anotacions de cada sessió. Pel que fa a la persona mentoritzada, la diferència no rau tant en si el mentoring és voluntari o de pagament, sinó en l’actitud envers el seu objectiu i el procés de mentoring. Algunes persones es comprometen plenament amb elles mateixes i el seu projecte, mostrant una actitud proactiva i protagonista per treure el màxim rendiment del procés. D’altres, en canvi, poden adoptar una actitud més passiva o reactiva, esperant que sigui el mentor o mentora qui dirigeixi el procés i ofereixi totes les solucions, sense tenir en compte que els resultats només arribaran amb un esforç sostingut per la seva part.  
  1. El nostre lema és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
Ser el que vols ser en cada moment és prendre consciència de l’ara, és valorar el que tens, fas i sents. És decidir de manera conscient. Jo soc 100% el que vull ser, tot i que no sempre aquest 100% es tradueixi en plena satisfacció: tot el contrari. Hi ha moments de frustració, tristesa o ràbia. I això vol dir que estic viva, que faig coses, que arrisco aprenent, a no encertar a la primera… Animo a tothom a fer seu aquest claim

Comparteix

23/02/2026

Entrevista a Paloma Castellano, Managing Director de Wayra Spain

Com a Managing Director de Wayra Spain, quins consideres que són avui els principals reptes de l’ecosistema emprenedor en un context de transformació tecnològica accelerada? El principal repte és la velocitat d’adaptació. Ja no n’hi ha prou amb ser “digital”; ara el desafiament és la integració profunda de la IA i la gestió de la

26/01/2026

Entrevista a Lluís Font i Espinós, director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya

Com a Director del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya, quins consideres que són els principals reptes de futur per a la formació continua?   Nosaltres tenim un propòsit com a institució i el volem compartir amb tots els agents que intervenen en la formació contínua a Catalunya. Aquest és: “Oferir oportunitats formatives per

17/12/2025

Entrevista al Tió de Nadal

1. D’on vens, Tió? Quin és el teu origen i des de quan formes part de les llars? Vinc d’una època antiga, de quan la gent vivia sobretot del camp i el foc era el centre de la casa. Els meus orígens es remunten a les celebracions del solstici d’hivern, molt abans de Nadal tal

17/12/2025

Per què comprem quan ens ho diuen?

Origen i impacte dels nous dies de consum massiu El consum vinculat a celebracions forma part del nostre calendari des de fa temps. Dates com el Dia de Reis o Sant Jordi tenen un fort arrelament cultural i associen el regal a l’afecte i els vincles socials, més enllà de l’acte de compra. En els darrers anys, però, han guanyat pes jornades marcades