- Fa molts anys que et dediques professionalment al mentoring. Com has vist l’evolució d’aquesta disciplina al llarg dels darrers anys?
Col·laboro amb Autoocupació com a mentora voluntària des del 2012. Circumscrivint la resposta a l’ecosistema emprenedor destacaria: hi ha més diversitat de perfils mentors i mentores (el que és fantàstic) no només en quant a edat, sinó també en quant a experiència professional, àmbit d’especialització, etc. També s’ha fet més divers el perfil de les persones mentoritzades: ja no són només emprenedors o emprenedores vinculades a projectes potencialment escalables i atractius per a rondes d’inversió; ara
qualsevol persona que vulgui autoocupar-se pot tenir accés a un mentor/a. Sens dubte Autoocupació ha contribuït de manera significativa a aquesta transformació no només per la iniciativa en programes propis sinó els que co-impulsa amb institucions tant públiques com privades.
- Quins són els principals reptes que afronten les persones emprenedores, i com pot el mentoring contribuir a superar-los de manera efectiva?
Cada binomi «empresa emprenedora – projecte emprenedor» afronta reptes particulars, cosa que fa arriscat generalitzar. Tot i això, sovint es pressuposa que els desafiaments es concentren en qüestions «tècniques» com el coneixement sectorial, les previsions econòmic-financeres, la quantificació realista dels recursos i les capacitats disponibles.
Tanmateix, considero que els principals reptes són dos:
- Acceptar les pròpies limitacions:Quan es creu que es té tot sota control, sovint és senyal que es desconeixen aspectes importants del projecte. Reconèixer que sempre hi ha marge per aprendre i millorar és fonamental.
- Gestionar les expectatives:Tant les personals com les de l’entorn més proper. La il·lusió inicial pot distorsionar la percepció de riscos i dificultats operatives. Si l’entorn comparteix aquesta il·lusió, pot ser menys crític i menys útil a l’hora de detectar possibles problemes.
En altres situacions, l’entorn pot adoptar una actitud oposada: centrar-se exclusivament en les dificultats i obstacles, sense valorar el potencial i les oportunitats del projecte.
La figura del mentor pot jugar un paper clau per identificar aspectes desconeguts i equilibrar aquesta dualitat. Pot ajudar a mantenir una perspectiva clara,
promovent una reflexió basada no només en el què fer, sinó també en el com fer-ho, assegurant així un enfocament més complet i realista.
- Quines consideres que són les competències clau per exercir com a mentor o mentora amb èxit?
Fa uns anys hagués contestat aquesta pregunta dient que un mentor no ha de ser «superman» ni una mentora «superwoman» (és a dir, ni ho ha de veure tot, ni ho ha de saber tot, ni ha de poder amb tot). Ara, però, crec que el més rellevant per a mi són els valors de la humilitat i l’empatia.
Humilitat per assumir que l’experiència pròpia no és l’única vàlida per a la persona a la que acompanyem, que els nostres coneixements no són absoluts, que qui acompanyem pot no considerar les nostres explicacions i perspectiva.
Empatia per entendre que hi ha raons que impulsen la persona a la que acompanyem a prendre decisions, a executar accions que no entenem o fins i tot que no encaixen amb el nostre sistema de valors i que no per això deixaran de ser vàlides i útils als propòsits del seu projecte emprenedor.
- Quins son els factors clau per a que una relació de mentoring sigui efectiva?
Sinceritat,
honestedat i
transparència per ambdues parts. Sense aquesta «trinitat», pot ser complicat generar una relació de confiança, mantenir converses intel·ligents que «transformin» (que portin a un lloc diferent d’on la persona mentoritzada estava en un inici). I com deia en una pregunta anterior: és fonamental que la persona mentoritzada assumeixi prendre la iniciativa del seu procés, del seu objectiu.
- Quines diferències hi ha entre exercir el mentoring professionalment o fer-ho en el marc d’un programa de voluntariat?
En el meu cas, com a mentora, no canvia essencialment res. Aplico el mateix ventall de tècniques, amb les adaptacions pertinents, mantinc el mateix nivell de compromís per contribuir al màxim i faig servir el mateix format de fitxa de seguiment per recollir anotacions de cada sessió. Pel que fa a la persona mentoritzada, la diferència no rau tant en si el mentoring és voluntari o de pagament, sinó en l’actitud envers el seu objectiu i el procés de mentoring. Algunes persones es comprometen plenament amb elles mateixes i el seu projecte, mostrant una actitud proactiva i protagonista per treure el màxim rendiment del procés. D’altres, en canvi, poden adoptar una actitud més passiva o reactiva, esperant que sigui el mentor o mentora qui dirigeixi el procés i ofereixi totes les solucions, sense tenir en compte que els resultats només arribaran amb un esforç sostingut per la seva part.
- El nostre lema és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
Ser el que vols ser en cada moment és prendre consciència de l’ara, és valorar el que tens, fas i sents. És decidir de manera conscient. Jo
soc 100% el que vull ser, tot i que no sempre aquest 100% es tradueixi en plena satisfacció: tot el contrari. Hi ha moments de frustració, tristesa o ràbia. I això vol dir que estic viva, que faig coses, que arrisco aprenent, a no encertar a la primera… Animo a tothom a fer seu aquest
claim