setembre 19, 2025
1. En breu farà un any del teu nomenament com a president executiu de l’Agència FPCAT. Com la vas trobar? Quins reptes has hagut d’afrontar?
Quan vaig assumir el càrrec a l’octubre de 2024, em vaig trobar amb una Agència FPCAT plena de potencial i amb una trajectòria consolidada després de poc més de tres anys de funcionament.En aquell moment, l’Agència acabava de cloure el IV Pla general del Sistema FPCAT, havia començat a aplicar la Resolució 137/2023, de 21 de juliol, que regula els centres de formació professional integrada, havia publicat l’Informe General de Prospectiva i estava acabant d’elaborar l’informe territorial de l’Informe General de Prospectiva, entre d’altres iniciatives rellevants. Tot això era resultat de la tasca molt ben feta per part de l’equip de l’Agència, que treballava amb intensitat i compromís en el desplegament de la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals.
Llegeix més
Malgrat tot, calia continuar treballant per consolidar els grans reptes de l’Agència FPCAT com ara la integració entre la formació professional de l’àmbit educatiu i la formació professional de l’àmbit de l’ocupació, que ha fet un pas endavant amb la creació real i efectiva dels centres de formació professional integrada. Assegurar recursos als centres de la xarxa de centres de formació professional integrada perquè puguin desplegar els serveis corresponents és un dels reptes que vaig haver d’entomar des del primer moment i que, a hores d’ara, hem pogut resoldre parcialment.
Alhora, hem intensificat els esforços per millorar la qualificació professional de les persones a través de l’acreditació de competències professionals. Hem posat en marxa una nova modalitat d’acreditació massiva, hem digitalitzat tot el procés i hem aconseguit augmentar la productivitat de l’àrea d’acreditacions.
Des de la meva arribada, hem treballat també per una coordinació més efectiva entre els agents implicats en el Sistema FPCAT i, alhora, per fer més visible el valor estratègic de la formació professional a Catalunya, especialment després de l’escepticisme inicial que va generar el canvi d’adscripció de l’Agència FPCAT. Tot i així, el repte principal ha estat impulsar una visió compartida entre tots els actors implicats en el Sistema FPCAT per avançar cap a un sistema més eficient, flexible i orientat a les necessitats reals del mercat laboral.
Vull, en aquest punt, destacar la professionalitat i el compromís de l’equip de l’Agència FPCAT, que m’han facilitat una ràpida integració i m’han donat suport en el procés de lideratge de l’organització.
2. Quins avantatges i inconvenients veus en la integració de la FP reglada i la FP per a l’ocupació en un sol sistema de FP? Quin impacte tindrà en els estudiants, treballadors, centres i empreses?
Fins fa pocs anys, convivíem amb dos subsistemes amb cultures, instruments i governances diferents: d’una banda, l’FP del sistema educatiu, amb els cicles formatius de grau mitjà i superior que conduïen a títols acadèmics; de l’altra, l’FP per a l’ocupació, orientada a la qualificació i requalificació de persones treballadores i aturades, vinculada a les polítiques actives d’ocupació i als serveis públics d’ocupació. Aquesta dualitat provocava duplicitats en l’oferta, dificultats de reconeixement de competències entre itineraris, escassa permeabilitat entre ambdós circuits, i una connexió irregular amb les necessitats reals dels sectors productius.
Llegeix més
La integració que estableix la Llei 10/2015 (i en la qual aprofundeix la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional) vol superar aquestes limitacions. Així, l’Agència FPCAT esdevé l’instrument del Govern per coordinar el Sistema FPCAT, treballant conjuntament amb les conselleries d’Empresa i Treball i d’Educació i Formació Professional –entre d’altres- per evitar duplicitats en l’oferta, facilitar els itineraris formatius per a les persones al llarg de la vida i garantir la permeabilitat entre la formació ocupacional i l’educativa. Això inclou, per exemple, crear protocols d’orientació professionals compartits i fer prospecció i prospectiva del mercat de laboral, entre d’altres moltes funcions. En aquesta línia, vull destacar el paper de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives del país, presents a l’òrgan rector del Sistema FPCAT, que aporten informació clau sobre les persones treballadores i els perfils professionals que necessiten les empreses, de forma que l’oferta formativa s’orienti, principalment, a cobrir les necessitats del mercat de treball.
Els avantatges per a les persones són evidents: l’orientació professional els ha de permetre conèixer totes les propostes formatives existents i poder triar itineraris formatius en qualsevol moment de la seva vida activa. Aquesta oferta abasta des de la formació professional bàsica (i a Catalunya els PFI), passant pels cicles de grau mitjà i superior, cursos d’especialització, certificats de professionalitat -en qualsevol dels seus tres nivells- tant de forma completa com modular, fins a la formació contínua adreçada a les persones que ja treballen. La Llei orgànica 3/2022 organitza tota la formació professional en 5 graus (des de les microformacions, grau A, fins els cursos d’especialització, grau E) fet que permet a les persones capitalitzar les diferents formacions realitzades al llarg de la seva vida activa. En aquest sentit, la futura creació per part del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports d’un registre únic facilitarà, sens dubte, a les persones la gestió i el reconeixement de tota la formació acumulada.
Vull remarcar també la importància dels processos d’acreditació de competències professionals, que suposen una porta d’accés a itineraris formatius per a moltes persones treballadores que no disposaven de cap certificació ni titulació oficial de les seves competències professionals adquirides al llarg de la vida, a través de la experiència i/o de formació continua a l’empresa. En molt casos, l’acreditació de les competències no només serveix per a certificar l’experiència professional sinó que els permet accedir a itineraris formatius que poden finalitzar en certificats professionals o en un títol d’FP.
3. L’Agència promou i regula els centres de FP integrada. Quin serà el seu rol en el Sistema FPCAT?
Els centres de formació professional integrada (CFPI) es conceben com una realitat al servei de la ciutadania i dels sectors productius i han de contribuir a la qualificació de les persones adaptant-se a les seves situacions i expectatives professionals, mitjançant una oferta integrada que inclou cicles de formació professional, certificats professionals i formació contínua per a persones treballadores, en una o diverses famílies professionals. I també, mitjançant la participació dels seus professionals en l’acreditació de competències professionals.
Llegeix més
Alhora, pretenen atendre les necessitats de qualificació immediates i emergents del teixit productiu, esdevenint centres de referència i orientació per al seu entorn formatiu i empresarial. Per això, tots els CFPI han d’implementar el Model de Protocol d’orientació professional establert per l’Agència FPCAT i acreditar un sistema de gestió de qualitat certificat amb una norma internacional.
A data d’avui, comptem amb 54 centres autoritzats, en una o més famílies professionals que procuren donar resposta a diferents sectors professionals i a diferents territoris, ja sigui mitjançant la modalitat individual (un sol centre) o en agrupació (amb un centre coordinador i un o més centres col·laboradors).
Però per a l’Agència FPCAT, la xarxa de CFPI, ha d’anar més enllà d’oferir els serveis bàsics del Sistema FPCAT: formació integrada d’FP, informació i orientació professional, participació en els procediments d’acreditació de competències professionals. Han de ser centres referents tant en innovació i transferència tecnològica amb les empreses d’influència com en la formació dels professionals docents/formadors, ja sigui propi com dels altres centres propers. Volem que siguin centres que funcionin amb criteris de qualitat, eficiència i equitat, que siguin exemples (i que puguin ajudar d’altres centres) en inclusió i polítiques d’igualtat de gènere.
Els CFPI també han de ser centres oberts a l’intercanvi d’experiències, que promoguin el treball en xarxa a escala nacional i internacional, fomentin la mobilitat d’alumnat i dels professionals i participin activament en programes europeus, tant a través d’accions descentralitzades (SEPIE) com centralitzades.
En definitiva, l’objectiu és disposar d’una xarxa de centres que, juntament amb els centres d’excel·lència estatal i els de referència nacional, actuï com a punta de llança de la formació professional a Catalunya: centres tractors i generosos, capaços d’impulsar projectes d’innovació, transferència i col·laboració que permetin fer créixer també la resta de centres de formació professional. L’Agència FPCAT, per la seva banda, ha de vetllar perquè aquesta xarxa esdevingui referent de formació i desenvolupament econòmic en el territori i en cada sector productiu.
4. L’impuls de la FP dual és una de les prioritats estratègiques del Sistema FPCAT. Quins reptes veus en la seva generalització? Com podem enfrontar-los?
La formació professional dual és una modalitat de formació molt potent per connectar l’activitat formativa al centre de formació i l’aprenentatge a l’empresa, però encara hi ha barreres que cal superar. La llei 3/2022 suposa un canvi de paradigma tant per als centres com per a les empreses. Per als primers, implica reduir les hores de formació presencial per passar més hores a l’empresa, que esdevé co-formadora de les persones en formació. Això exigeix un vincle de confiança més fort i una col·laboració més estreta amb el teixit productiu. A Catalunya, l’alumne s’ha de formar a l’empresa durant, com a mínim, 515 hores que correspon a la dual general.
Llegeix més
Per a les empreses, el repte és assumir una responsabilitat més gran en procés formatiu de les persones en formació. Si abans acollien alumnat a segon curs, ja amb una base consolidada, ara han d’acompanyar-los des del primer curs, per tant un alumnat més immadur i amb menys coneixements. Això, però, també els ofereix l’oportunitat de formar-los des de l’inici i transmetre’ls la cultura pròpia de l’empresa. A més, el contacte amb el sector professional ja a primer curs i l’augment d’hores a l’empresa poden esdevenir factors motivadors que ajudin a reduir l’abandonament.
Actualment, moltes empreses, especialment les petites, encara tenen dificultats per incorporar alumnat en formació. També cal millorar la preparació de les persones tutores de l’empresa i garantir que l’aprenentatge en aquesta sigui realment significatiu. Per superar aquests reptes, hem de donar més suport a les empreses, simplificar els processos administratius i promoure una cultura de col·laboració entre centres i teixit productiu. La formació dual ha de ser percebuda com una inversió de futur, no com una càrrega.
Des de l’Agència FPCAT, conjuntament amb la Secretaria de Formació Professional i amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, continuarem treballant per explicar els avantatges del nou model i per ajudar a captar les empreses necessàries perquè tothom pugui realitzar la formació professional dual. Elaborar el mapa d’empreses que actualment participen en la FP Dual i detectar els territoris i sectors on cal més implicació, és un dels reptes que pendents per al proper curs.
És una paradoxa, que hauria de desaparèixer, que sectors amb gran demanda de perfils professionals d’FP i amb el repte urgent del relleu generacional encara comptin amb moltes empreses que no participen en la FP Dual. Justament, aquesta modalitat és una de les formes més efectives i eficients de captar el talent que necessiten.
5. L’avaluació i acreditació de competències professionals és una de les funcions de l’Agència FPCAT. Quins progressos heu fet?
Des de la meva arribada, hem fet avenços importants en l’acreditació de competències professionals. Tot i les dificultats, a finals de 2024 vam poder desplegar amb èxit el nou procediment d’acreditació massiva (destinat exclusivament a empreses i entitats) i, durant l’any 2025, s’han signat més de 40 convenis amb empreses, associacions empresarials i ens assimilats, fet que situa Catalunya com a referent en el desplegament de l’acreditació de competències.
Llegeix més
I això ha estat possible, d’una banda, gràcies als avenços que hem realitzat en la digitalització dels processos, amb un nou programa informàtic que centralitza tota la gestió i, de l’altra, a la revisió dels procediments interns de treball, que ens ha permès augmentar la productivitat. Tanmateix, ens preocupa que l’elevat interès pel procediment d’acreditació de competències professionals —evidenciat pel gran nombre de sol·licituds que rebem cada mes— faci que no puguem donar resposta amb l’agilitat que voldríem.
Hem de tenir en compte, que acreditar les competències que les persones han adquirit a través de l’experiència laboral o formacions no reglades és fonamental per millorar l’ocupabilitat i reconèixer el valor professional de les persones. Per això, des de l’Agència FPCAT treballem perquè el sistema sigui cada vegada més accessible, àgil i transparent, amb objectiu és que ningú quedi fora del reconeixement del seu talent.
6. Autoocupació promou l’establiment d’un curs d’especialització de FP (Grau E) en emprenedoria, de caràcter transversal per a totes les famílies professionals. Quina valoració en fas?
Em sembla una iniciativa excel·lent. L’emprenedoria no és només crear empreses, és una actitud que implica iniciativa, creativitat, capacitat de resoldre problemes. Incorporar aquesta formació de manera transversal pot apoderar els joves i els professionals per generar valor en qualsevol sector. A més, connecta molt bé amb les necessitats d’un mercat laboral canviant, on la capacitat d’adaptació i innovació són competències essencials. Des de l’Agència FPCAT valorem molt positivament propostes com aquesta, que esperem pugui esdevenir una realitat en breu.
7. El nostre lema és “Soc el que vull ser”. I tu, ho ets?
És una pregunta que convida a la reflexió. Jo diria que sí, però amb matisos. Soc el que vull ser perquè treballo en un projecte que m’apassiona: transformar la formació professional per fer-la més justa, útil a la societat i connectada amb les persones. Però, la meva experiència anterior com a director de l’Escola del Treball de Barcelona m’ha demostrat que hem d’estar en procés d’aprenentatge i evolució, per adaptar-nos a una societat en constant canvi i donar resposta a les noves necessitats de la societat a través de la formació.
El lema m’agrada perquè posa el focus en la capacitat de decidir i de construir el propi camí. I això és, en el fons, el que volem oferir des del Sistema FPCAT.
